Forces Polítiques Marginades: Republicanisme i Carlisme a la Restauració

Forces polítiques marginades del sistema

3.1 L’evolució del republicanisme

Després del fracàs de la Primera República, el republicanisme va haver de plantar cara a part dels seus seguidors. Els republicans estaven dividits en tendències i en contínua reorganització, fet que va fer perdre suport al seu programa.

L’adaptació més ràpida la va protagonitzar Emilio Castelar, que va crear el Partit Republicà Posibilista, el qual acceptava el joc de la Restauració. En canvi, el polític progressista Manuel Ruiz Zorrilla va donar un tomb cap al republicanisme radical i va fundar el Partit Republicà Progressista, que va arribar a influenciar militars i protagonitzar intents d’insurrecció. El seu fracàs va provocar que una part dels republicans optessin pel Partit Republicà Centralista de Salmerón.

La força republicana principal a Catalunya era el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, que als primers anys de la Restauració va tenir divisions internes i escissions.

Les reformes liberals van estimular la formació de la Unión Republicana, que aplegava diverses tendències i va aconseguir bons resultats a les eleccions del 1893. Malgrat que les aliances van permetre augmentar els escons, el republicanisme va haver de fer front a l’internacionalisme entre els obrers, la qual cosa va fer perdre part de les seves antigues bases socials i va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista.

3.2 La reconversió del carlisme

Després de la derrota carlina de 1876:

• Es va prohibir la presència de Carles de Borbó.
• Es va reconèixer Alfons XII com a rei legítim.
• El carlisme va patir una greu crisi.

Cándido Nocedal, dirigent carlí, va aconseguir estendre els cercles carlins per Espanya. Juan Vázquez de Mella, que va encapçalar la renovació del partit, el 1886 va proposar el programa Acta de Loredan, que proposava:

• Defensa del catolicisme.
• Foralisme.
• Oposició a la democràcia.
• Acceptació del nou ordre liberal capitalista.

El líder del corrent va ser Ramón Nocedal, que va fundar el 1888 el Partit Catòlic Nacionalista i més tard es va convertir en un partit catòlic integrista.

A partir del 1890, el carlisme va ser reconstruït i volia convertir-se en un partit de masses organitzat en assemblees (Cercles). El carlisme es va convertir en un grup d’oposició a la Restauració i el 1886 va aconseguir 10 diputats.