Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

1. L'esclat revolucionari (1789)

França era una gran potència ancorada en les estructures de l'Antic Règim. Davant les queixes generalitzades, el rei va convocar els Estats Generals. Cada estament va presentar el seu memorial de greuges, mentre la burgesia s'organitzava en clubs polítics i fundava diaris.

2. L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

El conflicte va sorgir pel sistema de votació: el Tercer Estat volia votar per cap i doblar la seva representació, però els privilegiats s'hi van negar. El Tercer Estat va decidir constituir-se en Assemblea Nacional. Després que el rei tanqués la sala, es van reunir a la Sala del Joc de la Pilota, jurant no sortir fins a tenir una constitució.

• 14 de juliol de 1789: Davant els rumors que

Dècada ominosa: 1833 i la crisi dinàstica

1833: pèrdua de colònies americanes. Repressió dura contra els liberals. Es van produir diversos pronunciaments. Problema dinàstic: abolició de la llei sàlica mitjançant la Pragmàtica Sanció; la seva filla Isabel II es converteix en hereva. Els absolutistes no ho van acceptar i van donar suport al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre. Inici de la guerra carlina. La llei sàlica: les dones no poden regnar.

La monarquia d'Isabel II i les regències (1833–1843)

Període de les regències 1833–1843: Isabel II es converteix en hereva als 3 anys; la seva mare es converteix en regent (1833–1840). Amb la fi de la guerra carlina, el general Espartero serà regent (1840–1843).

Dècada moderada

Els inicis del catalanisme (1833-1885)

El 1833, Aribau escriu l'Oda a la Pàtria, en un context marcat pel Decret de Nova Planta de 1716. El 1879, Valentí Almirall impulsa el primer diari en català, el Diari Català. El 1880 se celebra el primer Congrés Catalanista i el 1882 es crea el Centre Català.

El 1885 es presenta el Memorial de Greuges, que defensa:

• Potenciar cada província.
• Crítica al centralisme.
• Nou sistema administratiu.
• Suport a la indústria i proteccionisme.
• Restauració del Codi Civil.

El pensament d'Almirall i el catalanisme conservador

Valentí Almirall publica l'obra Lo Catalanisme. El 1887 sorgeix la Lliga de Catalunya i el 1888 es redacta el Missatge a la Reina Regent. Neix el catalanisme polític conservador, amb figures com...

Constitució de 1876: bases i torn de partits

Bases de la Constitució de 1876

Principals disposicions:

• La potestat legislativa quedava repartida entre el Rei i el Parlament.
• El Rei podia nomenar el president del Consell de Ministres.
• Les Corts eren bicamerals: Congrés i Senat.
• Es reconeixia la religió catòlica com a oficial, però amb llibertat de consciència i la possibilitat de practicar el culte d'altres creences en privat.

Drets reconeguts

Drets destacats segons la Constitució: llibertat d'opinió, llibertat d'impremta, llibertat de reunió i dret a no ser detingut arbitràriament.

Torn de partits (entrada en funcionament el 1881)

Al 1881 va entrar en funcionament el torn de partits:

Cronologia de governs

• 1875 - 1881: Conservador (Cànovas)
• 1881

La Guerra de Successió (1700-1714)

Causes del conflicte

• Mort de Carles II sense descendència.
• Dos candidats pel tron: Felip d’Anjou (Borbons) i l'Arxiduc Carles (Àustries).
• Conflicte d’equilibri de poder entre les potències europees (per veure qui es quedava amb Europa).
• Dos models polítics oposats: absolutista i centralitzat (Borbons) i constitucional (Àustries).

Models polítics diferents

• Borbons: Centralització política, monarquia absoluta i economia basada en un model conservador, agrari i feudal. Representat per Felip V (Espanya i França), on el rei pot canviar les lleis.
• Àustries: Model d’estat confederal basat en el pactisme i en la sobirania de les corts dels regnes; economia basada en el capitalisme comercial. Representat per

Conseqüències polítiques a Catalunya

• A Catalunya: Desprestigi dels lerrouxistes (havien radicalitzat el discurs) i els obrers aniran cap a l'anarcosindicalisme.
• Es desintegra la coalició Solidaritat Catalana i creix la influència del catalanisme republicà.
• Retrocés de la Lliga Regionalista: Havia donat suport a l'atac per part de l'exèrcit (a les eleccions de 1910 va patir una forta pèrdua).

La Crisi de 1917

Després de la Primera Guerra Mundial, es produeix una forta crisi econòmica (per la pujada de preus) que provocarà un augment de la tensió social. Prèviament a la descomposició del sistema, a l'estiu de 1917, coincidiran tres crisis durant el govern d'Eduardo Dato.

La Crisi social del 1917

Es va produir un augment de la inflació...

La Restauració (1875-1931): Segona etapa (1898-1931)

El Desastre del 98 i la derrota de la nació espanyola van obligar a replantejar el sistema de la Restauració. Malgrat la crisi, el sistema va continuar, però la veritable inestabilitat va sorgir quan els partits dinàstics es van fragmentar i els governs es van tornar inestables.

Forces polítiques i socials

• Contraris a la Restauració: Moviment obrer, classes mitjanes, republicans i intel·lectuals.
• Favorables a la Restauració: Partits dinàstics, elits i militars.

Joaquín Costa va criticar els problemes del sistema i va proposar una «revolució des de dalt». Entre 1899 i 1901, Silvela va intentar millorar les condicions laborals, tasca que va continuar Maura posteriorment.

Els problemes

Els Jacobins: Ideologia i Lideratge

Els jacobins eren membres de la petita burgesia urbana. D'ideologia molt radical i partidaris de la república, sovint es recolzaven en les classes populars per a les seves reivindicacions i tenien una visió molt centralista de l'Estat. Els principals líders van ser: Danton, Marat i Robespierre.

El govern de l'Assemblea Legislativa destaca per la guerra que va declarar a Àustria, que s'havia erigit en la defensora de l'absolutisme. Lluís XVI veia amb bons ulls aquesta guerra, ja que estava convençut que la perdrien i així podria recuperar el seu poder. Tanmateix, en la batalla de Valmy (1792), l'exèrcit francès va guanyar l'exèrcit prussià, aliat amb Àustria. El poble francès, assabentat de les...

Aliances i Organitzacions Post-Guerra

OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

La tensió l'any 1949 era molt notable. Es va formar una aliança militar defensiva. Si algú atacava un dels països membres, els altres l'ajudarien.

Membres fundadors de l'OTAN

• Bèlgica
• EUA (Estats Units d'Amèrica)
• França
• Itàlia
• Països Baixos
• Alemanya (posteriorment)

CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer)

Establerta pel Tractat de 1951, la CECA va ser una iniciativa clau per a la integració europea. L'objectiu era eliminar els aranzels de l'acer i el carbó entre els estats membres per evitar futurs conflictes.

Estats membres de la CECA

• Alemanya
• Bèlgica
• França
• Itàlia
• Països Baixos
• Luxemburg

Conferències Clau de la Segona Guerra Mundial

Teheran (1943)

L'absolutisme monàrquic

A la monarquia autoritària, el rei governava tots els territoris i se situava al capdavant de les institucions i de les Corts. A l'absolutisme, el monarca constituïa l'Estat. El seu poder era pràcticament il·limitat: era font de llei, autoritat màxima de govern i cap de la justícia.

Els Àustria ja havien començat aquest procés de centralització del poder durant els segles anteriors.

Els Borbó van imposar el model d'absolutisme monàrquic implantat a França el segle anterior. Els primers Borbó espanyols, Felip V i Ferran VI, van combatre les poques limitacions que actuaven sobre les prerrogatives de la corona, esforçant-se per enfortir el poder reial.

Els Decrets de Nova Planta

Felip V, per mitjà dels decrets...