La Restauració Borbònica (1875-1931): Crisi i Caiguda
La Restauració (1875-1931): Segona etapa (1898-1931)
El Desastre del 98 i la derrota de la nació espanyola van obligar a replantejar el sistema de la Restauració. Malgrat la crisi, el sistema va continuar, però la veritable inestabilitat va sorgir quan els partits dinàstics es van fragmentar i els governs es van tornar inestables.
Forces polítiques i socials
- Contraris a la Restauració: Moviment obrer, classes mitjanes, republicans i intel·lectuals.
- Favorables a la Restauració: Partits dinàstics, elits i militars.
Joaquín Costa va criticar els problemes del sistema i va proposar una «revolució des de dalt». Entre 1899 i 1901, Silvela va intentar millorar les condicions laborals, tasca que va continuar Maura posteriorment.
Els problemes estructurals
El sistema no es podia recuperar perquè els partits no van renunciar al caciquisme ni als privilegis. Els principals problemes eren:
- Retard econòmic i malestar social.
- Exèrcit amb excés d'oficials i material obsolet.
- Auge del nacionalisme perifèric (especialment a Catalunya).
Es va imposar el govern civil i es va decretar que qui atemptés contra l'exèrcit seria jutjat per la jurisdicció militar. La Solidaritat Catalana va obtenir 41 dels 44 escons.
La Crisi de 1909 i la Setmana Tràgica
La crisi es va agreujar quan els liberals es van aliar amb l'esquerra. L'origen va ser al Marroc, on la crida dels reservistes va provocar manifestacions a Barcelona el 1909. El govern de Maura va reprimir les protestes, culminant amb l'execució de Ferrer i Guàrdia.
Descomposició (1918-1923)
Inestabilitat governamental, reclamacions d'autonomia per a Catalunya i revoltes obreres a Catalunya i Andalusia per les condicions laborals. Finalment, Dato va ser assassinat.
El Desastre d'Annual (1921)
La mort de 12.000 soldats va fer qüestionar si la presència al Marroc era rendible o només una qüestió d'honor. Això va provocar la dimissió del rei Alfons XIII i el cop d'estat de Primo de Rivera.
El catalanisme i la Mancomunitat
El catalanisme polític va aconseguir una institució pròpia: la Mancomunitat. Enric Prat de la Riba, a la seva obra «La nacionalitat catalana», va distingir entre nació i comunitat, mostrant-se a favor de l'autoritarisme.
- Conservadors: Lliga Regionalista (Cambó).
- Progressistes: Partit Republicà Català (Companys).
- Anticatalanistes: Lerroux.
La Mancomunitat, hereva del projecte de federacions del segle XIX, va impulsar infraestructures i la normalització de la llengua (Pompeu Fabra).
La Dictadura de Primo de Rivera
Va intentar frenar la crisi de la Restauració sense èxit. Va comptar amb el suport del món rural, l'oligarquia, el PSOE i la UGT, mentre que els catalanistes i la CNT van ser perseguits.
El règim, que havia de ser provisional, es va institucionalitzar. Es va establir el vot corporatiu, es va resoldre el problema del Marroc (derrota d'Abd el-Krim), va disminuir la conflictivitat i es van millorar les infraestructures públiques. Amb el Pacte de Sant Sebastià, el règim va caure, donant pas al govern del general Berenguer el 1930.