El Trienni Liberal (1820-1823): reformes clau a Espanya

El Trienni Liberal (1820-1823): Reformes i Context

L'1 de gener de 1820 va triomfar el pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Rafael del Riego al capdavant d'una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan (Sevilla), que havien d'embarcar per anar a combatre a les colònies americanes. La passivitat de l'exèrcit reial i l'acció dels liberals a les ciutats van obligar el rei a acceptar la Constitució de 1812. A més, es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia, va permetre el retorn de liberals i afrancesats i va convocar eleccions, que els liberals van guanyar.

Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals i van iniciar una obra reformista molt important. Una sèrie de lleis van desenvolupar les llibertats d'impremta, associació i reunió, cosa que va permetre l'impuls de la premsa i de les societats patriòtiques formades per liberals.

L'objectiu principal del Trienni va ser consolidar l'abolició de l'Antic Règim, iniciada per les Corts de Cadis i frenada després del retorn de Ferran VII. Per fer-ho es van prendre les mesures següents:

Reformes Clau del Trienni Liberal

• Supressió de les senyories jurisdiccionals, les primogenitures (mayorazgos) i les vinculacions, cosa que va permetre liquidar el feudalisme al camp. La terra va esdevenir mercaderia i això va afavorir les relacions de tipus capitalista entre propietaris i pagesos.

• Aprovació d'una reforma eclesiàstica, que suprimia els convents i secularitzava els frares. Es va dur a terme una desamortització de terres del clergat regular, que van passar a mans de l'Estat i van ser venudes a particulars en subhasta pública. D'aquesta manera es pretenia limitar el poder de l'Església, aconseguir recursos per a la hisenda pública i potenciar la producció agrària.

• Reforma del sistema fiscal per augmentar els recursos de l’Estat i disminució del delme que cobrava l'Església.

• Eliminació dels gremis i, consegüentment, aprovació de la llibertat d'indústria i de circulació de mercaderies, mesures que van afavorir el desenvolupament de la burgesia comercial i industrial.

Per mantenir l'ordre públic i defensar el règim constitucional, es va instaurar la Milícia Nacional, un cos de ciutadans armats format per classes mitjanes urbanes.

També es va fer una nova divisió del territori en províncies i es van organitzar els nous ajuntaments i diputacions per mitjà del sufragi.

A més, es va promulgar un primer Codi penal (1822), es va reformar l'exèrcit (1821) i es va plantejar l'impuls de l'educació, que es va organitzar en tres graus (primari, secundari i universitari).