La Crisi de 1917 a Catalunya i Espanya: Causes i Efectes
Conseqüències polítiques a Catalunya
- A Catalunya: Desprestigi dels lerrouxistes (havien radicalitzat el discurs) i els obrers aniran cap a l'anarcosindicalisme.
- Es desintegra la coalició Solidaritat Catalana i creix la influència del catalanisme republicà.
- Retrocés de la Lliga Regionalista: Havia donat suport a l'atac per part de l'exèrcit (a les eleccions de 1910 va patir una forta pèrdua).
La Crisi de 1917
Després de la Primera Guerra Mundial, es produeix una forta crisi econòmica (per la pujada de preus) que provocarà un augment de la tensió social. Prèviament a la descomposició del sistema, a l'estiu de 1917, coincidiran tres crisis durant el govern d'Eduardo Dato.
La Crisi social del 1917
Es va produir un augment de la inflació i dels preus, paral·lels a la congelació salarial des de 1915-1916.
- Al març, la UGT i la CNT van exigir al Govern la intervenció per contrarestar la inflació i l'encariment dels productes de primera necessitat, sota l'amenaça d'una vaga general.
- Dato va suspendre les garanties constitucionals, va clausurar les Corts i va imposar la censura de premsa.
- La vaga arriba l'agost de 1917, amb un seguiment irregular però localment violenta.
- El Govern envià l'Exèrcit a reprimir els vaguistes i es produeixen enfrontaments armats importants.
Més de 70 morts i gairebé 2.000 detencions, a més de la condemna a cadena perpètua del comitè de vaga, va ser el resultat de la repressió. Aquests fets van endurir encara més la dialèctica entre el moviment obrer, la patronal i la policia, i deixaven veure la realitat de violència que dominaria l'anomenat "Trienni Bolxevic" (1918-1921).
La Crisi militar del 1917
- Problema endèmic de la sobredimensió (macrocefàlia) de l'oficialitat a l'Exèrcit espanyol, incrementat per les guerres colonials.
- Pèrdua progressiva del poder adquisitiu del cos militar per la inflació.
- Pugna interna entre els "africanistes" i els "peninsulars" pels criteris d'ascens en l'escalafó militar (només ascensos per mèrits de guerra).
Es formen les Juntes de Defensa, que culpen el govern dels mals de l'exèrcit i demanen:
- Ascensos per antiguitat.
- Pujada de sous.
L'Exèrcit tornava a entrar així en la vida política espanyola com un element de distorsió i conflicte.