Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La societat de classes

Les revolucions liberals van suprimir els privilegis de la noblesa i el clergat. La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica, on, teòricament, tothom era igual davant la llei. No obstant això, la desigualtat va persistir, especialment per raons de gènere i riquesa. La societat va deixar d'organitzar-se en estaments i va passar a dividir-se en classes socials, diferenciades principalment per la riquesa.

Les noves classes socials

• Classe alta: formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia.
• Classe mitjana: incloïa la petita burgesia, professionals liberals i petits propietaris rurals.
• Classe baixa: composta per obrers i pagesos.

Les classes baixes

El proletariat

Els teòrics marxistes van definir el...

El Govern de Largo Caballero (Setembre 1936)

El govern republicà es va organitzar el setembre del 1936 amb la creació d'un govern de coalició, presidit per Francisco Largo Caballero, i la formació d'un Exèrcit Popular mitjançant la unificació de les milícies.

La Situació a Catalunya

A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern de concentració presidit per Josep Tarradellas. Aquest govern va intentar controlar les col·lectivitzacions i la violència indiscriminada.

Dues Posicions Ideològiques a la República

• Comunistes, republicans i socialistes (PSUC, ERC, UGT): Volien guanyar la guerra i, posteriorment, proposar la revolució, buscant la unificació i la centralització del poder.
• CNT-FAI,

L'etapa liberal burgesa (1789-1792)

Les causes de la revolució

Cap al 1780, molts sectors socials de França es mostraven descontents per la situació econòmica i social. El Tercer Estat (pagesia, artesans i burgesia) rebutjava un sistema que els marginava i els feia suportar les càrregues econòmiques, mentre la Hisenda estava en fallida i els privilegiats es negaven a tributar.

Convocatòria d'Estats Generals (1789)

Davant la proposta d'una reforma fiscal, la noblesa es va revoltar i va exigir la convocatòria dels Estats Generals (assemblea representativa de França convocada pel rei amb representants de cada estament). Lluís XVI va cedir i es van redactar els Quaderns de greuges amb les peticions de cada grup social. Finalment, el Tercer...

El Naixement de la I Internacional (AIT)

Factors que portaren a la seva formació

• La difusió de la industrialització i el creixement del nombre d’obrers.
• La presa de consciència per part d’aquests obrers.
• La difusió creixent de les idees dels pensadors socialistes i anarquistes.

Fundació i Principis Bàsics (1864)

La I Internacional (Associació Internacional de Treballadors, AIT) va néixer el 1864 durant l'Exposició Universal de Londres, on dirigents obrers es van trobar per crear una organització internacional.

Karl Marx va ser l’encarregat de redactar els estatuts, establint dos principis fonamentals de l’organització:

1. L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors.
2. La conquesta del poder polític

Conclusió: Comuna de París

La Comuna de París va posar en alerta tots els estats burgesos d'Europa, que es van espantar davant del que podia fer el poble. Aquests estats van acusar l'A.I.T. de ser l'instigadora de la Comuna de París, cosa que era totalment falsa. La majoria d'estats europeus van prohibir que qualsevol associació parisenca s'aderís a l'A.I.T., fet que serà l'inici de la decadència de l'organització.

Conclusió: A.I.T.

L'A.I.T. va ser una organització que va tenir més força moral que no pas real, ja que el nombre d'afiliats era reduït. Tot i així, l'A.I.T. va ser molt important per tres motius —dos positius i un negatiu—:

1. (Positiu) Va ser una tribuna oberta per a tot el proletariat mundial, on es van poder discutir

Proclamació de la República Catalana

El 14 d’abril, en Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques. La comissió del govern provisional va demanar que se sotmetés la decisió a les Corts Constituents a canvi d’una autonomia immediata. Aquest pacte amb el govern provisional va comportar la substitució de la República Catalana per un govern autonòmic: la Generalitat de Catalunya, amb recursos i competències procedents de les diputacions catalanes sota la presidència de Macià.

Pacte amb el govern provisional

El pacte amb el govern provisional implicava donar un caràcter autonòmic a la tramitació política, i alhora sotmetre les decisions fonamentals a la negociació amb les...

1. Adveniment de la República

Les eleccions municipals convocades pel govern de l’almirall Aznar el 12 d’abril de 1931 van adoptar un caire plebiscitari sobre la monarquia. Als municipis rurals, majoritàriament, es van imposar les candidatures monàrquiques, però a les capitals de província i nuclis urbans importants va triomfar la conjunció republicanosocialista. A Catalunya la victòria va ser aclaparadora i el partit guanyador fou Esquerra Republicana. El mateix 14 d’abril, Francesc Macià proclamava la República Catalana, integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. El mateix dia, Alfons XIII acatava la voluntat popular, renunciava i abandonava Espanya.

A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte

Context històric: La crisi de la Restauració

A causa de la pujada d'impostos del govern conservador (Silvela), es va produir el «Tancament de Caixes» (1899), on es va revoltar el proletariat. Continuen havent-hi moviments regeneracionistes i reformistes: per part de Silvela i Maura (conservadors) i Canalejas (liberal), que estaven en contra del frau electoral. Al marge del sistema trobem els partits republicans, socialistes i catalanistes. Els intel·lectuals i estudiants, com la Generació del 98 i Joaquín Costa, aposten pel canvi, la modernització i la regeneració.

Reformisme Conservador

Davant el fracàs de Silvela i Sagasta, Maura esdevé cap de govern. Va comptar amb el suport de la «classe neutra», impedint el protagonisme a les...

Actors i Forces Intervinents en la Crisi

• Moviment Obrer i Pagès

  La UGT i la CNT demanaven millores salarials i democràtiques.

• La Burgesia Catalana

  Volia aconseguir protagonisme polític a Espanya.

• Els Partits Monàrquics

  Els partits monàrquics entraven en crisi.

• L’Exèrcit i les Juntes de Defensa

  L’Exèrcit tenia problemes econòmics (sous baixos). Van crear les Juntas de Unión y Defensa, una mena de sindicat (imposant-se novament el poder militar per sobre del civil) que reivindicava un criteri d’ascens únic per antiguitat (davant el tracte de favor dels oficials del Marroc que eren ascendits per mèrits de guerra) i un augment de sou.

• Els Nous Oficials

  Els nous oficials (Mola, Goded, Franco,...) creien que l’exèrcit havia de tenir intervencionisme