Evolució Política a Catalunya: Governs i Eleccions (1932-1934)
L'evolució política a Catalunya: Reacció de govern
2.1. Els governs i les eleccions
Els mesos següents a la proclamació de la República i de la Generalitat, ERC es va anar consolidant com la primera força política a Catalunya: va tenir un paper decisiu en els governs provisionals, controlava la majoria dels ajuntaments i, amb l'aprovació de l'Estatut, va veure augmentar el suport al partit.
Eleccions Autonòmiques de 1932
En les eleccions autonòmiques del 20 de novembre de 1932, ERC va guanyar àmpliament amb 67 escons; la Lliga només en va obtenir 16. El Parlament va escollir com a president de la Generalitat Francesc Macià, qui va formar un govern de gent d'Esquerra Republicana i Joan Lluhí com a cap del Consell Executiu.
Crisi de Govern de 1933
El gener de 1933, un enfrontament entre els diferents sectors d'ERC sobre el suposat autoritarisme del president de la Generalitat va provocar una crisi de govern:
- El grup de L'Opinió, que dominava el Consell, era partidari d'un paper purament representatiu i moderador.
- Estat Català i el grup de Companys volien una presidència forta.
Aquests darrers es van imposar i van formar un nou govern liderat per Carles Pi i Sunyer, que només durà vuit mesos. Els components de L'Opinió van ser expulsats i van constituir el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE).
Eleccions al Congrés i Tensió Central
A les eleccions al Congrés dels Diputats del 19 de novembre de 1933 la Lliga Catalana es va imposar a ERC a les circumscripcions catalanes. La formació del govern conservador del Partit Radical d'Alejandro Lerroux va provocar un augment de la tensió entre el govern central i la Generalitat.
Presidència de Lluís Companys
Amb la mort de Francesc Macià (Nadal de 1933), el Parlament va elegir Lluís Companys com a nou president de la Generalitat (31 de desembre). Companys va formar un govern d'unitat de les esquerres catalanistes.
Eleccions Municipals de 1934
Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van donar com a resultat una polarització esquerres-dretes:
- La coalició d'esquerres va vèncer a 580 municipis de Catalunya —entre els quals Barcelona—.
- La Lliga va obtenir 442.
Aquesta darrera va considerar que podia forçar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya davant la negativa de l'esquerra a dissoldre'l, i va retirar els seus diputats de la cambra catalana.