El Regeneracionisme i la Dictadura de Primo de Rivera (1899-1931)
Context històric: La crisi de la Restauració
A causa de la pujada d'impostos del govern conservador (Silvela), es va produir el «Tancament de Caixes» (1899), on es va revoltar el proletariat. Continuen havent-hi moviments regeneracionistes i reformistes: per part de Silvela i Maura (conservadors) i Canalejas (liberal), que estaven en contra del frau electoral. Al marge del sistema trobem els partits republicans, socialistes i catalanistes. Els intel·lectuals i estudiants, com la Generació del 98 i Joaquín Costa, aposten pel canvi, la modernització i la regeneració.
Reformisme Conservador
Davant el fracàs de Silvela i Sagasta, Maura esdevé cap de govern. Va comptar amb el suport de la «classe neutra», impedint el protagonisme a les classes populars, amb l'objectiu d'acabar amb el caciquisme. Va impulsar una economia proteccionista, un intent de captació del catalanisme (donant autonomia a ajuntaments i diputacions) i una nova legislació laboral.
Causes del fracàs: L'autoritarisme, la manca d'entesa amb el Partit Liberal i la Setmana Tràgica del 1909.
Reformisme Liberal
Liderat per Canalejas (1910-1912), va intentar l'atracció del sector popular mitjançant la limitació del poder de l'Església, la reforma dels impostos i la Llei de reclutament (1912) per eliminar les quintes. La Llei de Mancomunitats va ser aprovada posteriorment per Dato el 1914. L'assassinat de Canalejas el 1912 va provocar la fi del regeneracionisme, divisions internes i la manca d'entesa en el torn dinàstic.
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
L'abril de 1923, el govern liberal de García Prieto va intentar reformes, però va trobar l'oposició de l'Església, l'exèrcit i el rei. El setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer un cop d'Estat militar. El seu manifest a la nació prometia posar fi al caciquisme, la corrupció, els conflictes obrers i garantir la unitat nacional. La burgesia, la classe mitjana, l'exèrcit i el rei van veure la dictadura com una solució a la crisi; no hi va haver oposició popular, sinó indiferència i esperança de canvi.
Directori militar i civil
- Directori militar (1923-1925): El rei nomena Primo de Rivera president del govern.
- Directori civil (1925-1930): Presidit per Primo de Rivera, amb figures com Calvo Sotelo i Eduard Aunós.
Aquesta etapa va evidenciar que la dictadura no era transitòria. Es va aprofitar la conjuntura econòmica internacional amb un nacionalisme econòmic i dirigisme estatal, seguint una política similar a la de Mussolini a Itàlia.
Causes de la caiguda de la monarquia (1931)
: DETERIORAMENT SISTEMA RESTAURACIÓ. CRISIS 1909, 1917. DESPRESTIGI DICTADURA PRIMO DE RIVERA.