Conclusions: Comuna de París, AIT i moviment obrer
Conclusió: Comuna de París
La Comuna de París va posar en alerta tots els estats burgesos d'Europa, que es van espantar davant del que podia fer el poble. Aquests estats van acusar l'A.I.T. de ser l'instigadora de la Comuna de París, cosa que era totalment falsa. La majoria d'estats europeus van prohibir que qualsevol associació parisenca s'aderís a l'A.I.T., fet que serà l'inici de la decadència de l'organització.
Conclusió: A.I.T.
L'A.I.T. va ser una organització que va tenir més força moral que no pas real, ja que el nombre d'afiliats era reduït. Tot i així, l'A.I.T. va ser molt important per tres motius —dos positius i un negatiu—:
(Positiu) Va ser una tribuna oberta per a tot el proletariat mundial, on es van poder discutir inquietuds, reivindicacions i programes polítics; i, el més important, aquestes idees es van fer públiques.
(Positiu) Va intervenir en la mobilització obrera i en l'organització de vagues que serien més multitudinàries i que, a més, es van produir arreu del continent.
(Negatiu) Va provocar la primera gran divisió dins del moviment obrer entre anarquistes i marxistes, i a partir d'aquell moment van existir estratègies polítiques molt diferents.
Conseqüències finals del moviment obrer
Les lluites obreres es van radicalitzar progressivament i van obligar els patrons a millorar les condicions laborals del proletariat. A més, els empresaris van haver d'acceptar la legislació laboral impulsada pels estats liberals. Aquesta legislació es va centrar, sobretot, en els aspectes en què l'explotació era més evident.
Per exemple, la Gran Bretanya va establir una edat mínima per començar a treballar de 9 anys i França de 8 anys. A més, els estats van prohibir el treball nocturn i van imposar el descans dominical. També es van crear assegurances obligatòries per als treballadors, especialment per a accidents, malalties i invalidesa. Gràcies a la lluita obrera, es va avançar cap a la jornada de 10 hores i a un augment dels salaris.
Les vuit hores de jornada laboral que avui són habituals no es van aconseguir fins després de la Primera Guerra Mundial.