Constitució de 1876 i el torn de partits a la Restauració
Constitució de 1876: bases i torn de partits
Bases de la Constitució de 1876
Principals disposicions:
- La potestat legislativa quedava repartida entre el Rei i el Parlament.
- El Rei podia nomenar el president del Consell de Ministres.
- Les Corts eren bicamerals: Congrés i Senat.
- Es reconeixia la religió catòlica com a oficial, però amb llibertat de consciència i la possibilitat de practicar el culte d'altres creences en privat.
Drets reconeguts
Drets destacats segons la Constitució: llibertat d'opinió, llibertat d'impremta, llibertat de reunió i dret a no ser detingut arbitràriament.
Torn de partits (entrada en funcionament el 1881)
Al 1881 va entrar en funcionament el torn de partits:
Cronologia de governs
- 1875 - 1881: Conservador (Cànovas)
- 1881 - 1883: Liberal (Sagasta)
- 1884 - 1885: Conservador (Cànovas)
Al morir el rei Alfons XII, tenia descendència femenina però la vídua quedà embarassada i, per tant, s'estableix una regència (Regència de Maria Cristina d'Habsburg). El nadó serà varó i naixerà en 1902.
Per tal de donar estabilitat a la regència de Maria Cristina, Sagasta i Cànovas es van comprometre a mantenir formalment el torn de partits mitjançant el «Pacte del Pardo» (1885).
- 1885 - 1890: Liberal (Sagasta)
- 1890 - 1892: Conservador (Cànovas)
- 1892 - 1895: Liberal (Sagasta)
- 1895 - 1897: Conservador (Cànovas; va ser assassinat el 1897 per un anarquista)
- 1897 - 1899: Liberal (Sagasta)
Aquí comença la descomposició del torn pacífic, degut a què Cànovas ha desaparegut i Sagasta morirà aviat; això farà que hi hagi discòrdia i divisions en els partits. La crisi de 1898 va ser una altra causa.
Manipulació electoral i caciquisme
Aquesta alternança entre partits tenia trampa, ja que les eleccions estaven manipulades. En cada circumscripció electoral es tractava que resultés escollit el diputat que més interessava al ministre de la conservació. Això no era difícil perquè intervenien els cacics locals per aconseguir que la gent votés el que interessava a canvi de favors. A més, si era necessari, es falsificaven directament els resultats (tupinada o pucherazo).
Factors que afavorien la manipulació
- Les dones no votaven.
- Quan governaven els conservadors, el vot era censatari.
- El 75% dels habitants eren analfabets.
Conclusió: El sistema electoral i la intervenció dels cacics impedien una representació veritable, consolidant un sistema de govern basat en pactes i manipulacions.