Resum Històric: Aliances, Conferències i la Guerra Freda

Aliances i Organitzacions Post-Guerra

OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

La tensió l'any 1949 era molt notable. Es va formar una aliança militar defensiva. Si algú atacava un dels països membres, els altres l'ajudarien.

Membres fundadors de l'OTAN

• Bèlgica
• EUA (Estats Units d'Amèrica)
• França
• Itàlia
• Països Baixos
• Alemanya (posteriorment)

CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer)

Establerta pel Tractat de 1951, la CECA va ser una iniciativa clau per a la integració europea. L'objectiu era eliminar els aranzels de l'acer i el carbó entre els estats membres per evitar futurs conflictes.

Estats membres de la CECA

• Alemanya
• Bèlgica
• França
• Itàlia
• Països Baixos
• Luxemburg

Conferències Clau de la Segona Guerra Mundial

Teheran (1943)

Aliança dels Tres Grans (EUA, URSS, Regne Unit), a la qual es va sumar posteriorment França. Es va decidir l'estratègia conjunta:

• Resistència al front italià.
• Invasió de Normandia.
• Coordinació amb l'avenç soviètic.

Ialta (1945)

Va ser la conferència més important. Es va debatre el futur d'Europa després de la guerra. Els punts principals van ser:

• La proposta de Stalin sobre la divisió d'Alemanya en zones d'ocupació va ser acceptada.
• Es va crear el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
• França, amb Charles de Gaulle, va obtenir un paper rellevant.

Potsdam (1945)

Van participar els Tres Grans (Truman, Stalin i Churchill/Attlee). Es van tractar aspectes fonamentals per a la postguerra:

• Distribució definitiva d'Alemanya.
• L'objectiu de la Desnazificació.

Inicis i Causes de la Guerra Freda

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els antics aliats (EUA i URSS) van perdre l'enemic comú, donant lloc a una separació ideològica i territorial entre el bloc occidental i l'oriental.

Característiques de la Guerra Freda

• Competència per l'hegemonia mundial i la cursa armamentística.
• Es va anomenar "Freda" perquè no hi va haver un enfrontament militar directe entre les dues superpotències.
• Els conflictes es van lliurar en països perifèrics (Corea, Vietnam, Àfrica, etc.).

Esdeveniments clau

• El Bloqueig de Berlín (1948-1949) va ser un dels primers grans enfrontaments.
• El cop d'estat a Praga (1948) va consolidar el control soviètic.
• La Guerra de Corea (1950-1953) va inaugurar la Guerra Freda (Corea del Nord amb l'URSS i Corea del Sud amb els EUA).
• L'URSS va aixecar el Mur de Berlín el 1961, augmentant la tensió.
• La caiguda del Mur de Berlín el 1989 va simbolitzar la fi del comunisme i de la Guerra Freda.

Hitler i els Principis del Nazisme

Després de ser nomenat Canceller, Hitler va consolidar el seu poder amb el suport de les classes mitjanes i les elits intel·lectuals i econòmiques.

Ideologia Central

• Espai Vital (Lebensraum): L'objectiu era recuperar la població i expandir el territori alemany.
• Creença en la superioritat de la raça alemanya i el seu destí per dominar Europa.

El Discurs Antisemita

El nazisme va generar un profund odi cap als jueus, als quals culpaven de diversos mals socials i econòmics, incloent-hi el control de les xarxes financeres i el moviment comunista revolucionari.

La Transició Espanyola (1975-1982)

Després de la mort de Franco, el va succeir inicialment Arias Navarro. L'abolició del règim autoritari va ser un procés progressiu.

Adolfo Suárez i la Democràcia

El 1976, el Rei va nomenar Adolfo Suárez com a president. Suárez va impulsar la democràcia a Espanya mitjançant reformes clau:

• Llibertat de premsa.
• Legalització dels partits polítics (fet que va incloure la"Setmana Negr").

Les Primeres Eleccions i la Constitució

Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 1977 i van ser bastant equilibrades. Suárez, amb la UCD (Unió de Centre Democràtic), va guanyar sense majoria absoluta. El seu objectiu principal va ser redactar la Constitució.

La Primera Legislatura (1977-1979)

Un dels reptes principals va ser resoldre la qüestió catalana. Es va permetre el retorn de Josep Tarradellas, que va restaurar la Generalitat. Es va redactar:

• La Constitució de 1978.
• L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979).