Els Jacobins i la Convenció: La Revolució Francesa
Els Jacobins: Ideologia i Lideratge
Els jacobins eren membres de la petita burgesia urbana. D'ideologia molt radical i partidaris de la república, sovint es recolzaven en les classes populars per a les seves reivindicacions i tenien una visió molt centralista de l'Estat. Els principals líders van ser: Danton, Marat i Robespierre.
El govern de l'Assemblea Legislativa destaca per la guerra que va declarar a Àustria, que s'havia erigit en la defensora de l'absolutisme. Lluís XVI veia amb bons ulls aquesta guerra, ja que estava convençut que la perdrien i així podria recuperar el seu poder. Tanmateix, en la batalla de Valmy (1792), l'exèrcit francès va guanyar l'exèrcit prussià, aliat amb Àustria. El poble francès, assabentat de les intencions de Lluís XVI, es va revoltar i va protagonitzar l'assalt a les Teuleries, que va suposar la destitució del monarca i la instauració de la república.
La Convenció Republicana
Amb l'abolició de la monarquia, s'iniciava la Convenció Girondina (1792-1793), el període més convuls de la Revolució. Durant el primer any, els girondins es van mantenir al poder tot i l'agitació dels jacobins, que van promoure manifestacions dels sans-culottes (les capes més populars de la població).
Per aturar les protestes, van executar el rei, així com els aristòcrates i clergues acusats de col·laborar amb els enemics de la Revolució. Aquest fet, en comptes de calmar els ànims, va originar una revolta contrarevolucionària a les zones rurals franceses coneguda com la revolta de la Vendée.
L'Època del Terror
L'any 1793, els jacobins van forçar un cop d'estat i van fer fora els girondins, que van ser empresonats o guillotinats. Amb la Convenció Jacobina, s'iniciava l'Època del Terror, un període en què Robespierre va estar al capdavant del govern i es va deixar guiar pel Comitè de Salvació Pública, l'organisme encarregat d'aplicar mesures dràstiques per salvar la Revolució.
Finalment, l'any 1794, la burgesia moderada va intentar tornar a controlar la situació fent un altre cop d'estat que va donar pas a la Convenció Termidoriana, però tampoc va poder solucionar el desgavell que patia França.