Isabel II i la Guerra Carlista: 1833–1856
Dècada ominosa: 1833 i la crisi dinàstica
1833: pèrdua de colònies americanes. Repressió dura contra els liberals. Es van produir diversos pronunciaments. Problema dinàstic: abolició de la llei sàlica mitjançant la Pragmàtica Sanció; la seva filla Isabel II es converteix en hereva. Els absolutistes no ho van acceptar i van donar suport al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre. Inici de la guerra carlina. La llei sàlica: les dones no poden regnar.
La monarquia d'Isabel II i les regències (1833–1843)
Període de les regències 1833–1843: Isabel II es converteix en hereva als 3 anys; la seva mare es converteix en regent (1833–1840). Amb la fi de la guerra carlina, el general Espartero serà regent (1840–1843).
Dècada moderada (1844–1854)
Isabel II proclamada reina amb tretze anys. Durant els primers anys encarrega la formació de govern als moderats. Organització de l'estat de forma centralista.
Bienni progressista (1854–1856)
Període de governs progressistes amb una important obra legislativa i reformista.
La construcció de l'estat liberal
Primera guerra carlina (1833–1840)
- Conflicte dinàstic: degut al problema successori. La llei sàlica impedia el regnat de les dones. Ferran VII només tenia filles i va promulgar la Pragmàtica Sanció que derogava aquesta llei.
- Els absolutistes no accepten el canvi i donen suport al germà de Ferran VII.
Carles Maria Isidre
- 1833: mor Ferran VII; la seva filla Isabel és menor d'edat i es fa càrrec del govern la seva mare, Maria Cristina. Carles Maria Isidre es proclama rei i esclata la guerra.
- Els liberals: donen suport a Isabel II. No només és un conflicte dinàstic, sinó també ideològic entre dos bàndols.
Carlins: donen suport als absolutistes (Carles M. Isidre).
- El conflicte va acabar amb el Conveni de Bergara (1839) i el reconeixement d'Isabel II com a reina legítima.
Regència de Maria Cristina (1833–1840)
- Primer govern absolutista.
- La regent es veu forçada a cercar suport dels liberals degut al començament de la guerra carlina. Els liberals es divideixen en moderats i progressistes, que defensen una sobirania compartida entre rei i Corts.
- Un sufragi censatari molt restringit i amplis poders per a la Corona; posteriorment el sufragi censatari es farà més ampli.
- Maria Cristina (motí de La Granja).
- Lliurament als progressistes de mesures per acabar amb l'antic règim: desamortitzacions i la Constitució de 1837.
- 1840: dimissió de Maria Cristina amb els progressistes. Assumeix la regència Espartero.