L'absolutisme monàrquic i els Decrets de Nova Planta
L'absolutisme monàrquic
A la monarquia autoritària, el rei governava tots els territoris i se situava al capdavant de les institucions i de les Corts. A l'absolutisme, el monarca constituïa l'Estat. El seu poder era pràcticament il·limitat: era font de llei, autoritat màxima de govern i cap de la justícia.
Els Àustria ja havien començat aquest procés de centralització del poder durant els segles anteriors.
Els Borbó van imposar el model d'absolutisme monàrquic implantat a França el segle anterior. Els primers Borbó espanyols, Felip V i Ferran VI, van combatre les poques limitacions que actuaven sobre les prerrogatives de la corona, esforçant-se per enfortir el poder reial.
Els Decrets de Nova Planta
Felip V, per mitjà dels decrets anomenats Nova Planta, va abolir les institucions polítiques i les lleis pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó i hi va imposar les lleis i l'organització politicoadministrativa de Castella. Amb excepció de Navarra i el País Basc, tot el territori va constituir una estructura uniforme.
La Nova Planta va abolir les corts dels regnes de la Corona d'Aragó i les va integrar en les de Castella, que passen a ser les d'Espanya. Aquestes sols es reunien a petició del rei i per al jurament de l'hereu.
A més, el Consell d'Aragó va ser abolit i el Consell de Castella es va constituir com a òrgan essencial del govern del país; tenia facultats legislatives i judicials i actuava com a Tribunal Suprem de Justícia.
Organització centralitzada uniforme del territori
Per damunt de qualsevol institució, hi havia el monarca. La seua tasca era auxiliada pels secretaris.
- 1714: Creació de la Hisenda.
- Els secretaris eren nomenats i destituïts pel rei, de qui depenien i a qui retien comptes.
El territori es va organitzar d'una manera nova i uniforme, on es van crear demarcacions provincials, cadascuna dirigida per un capità general, que exercia com a governador. Tots aquests es reunien a reials audiències. A més, es van estendre per tot el territori els corregidors per al control de les ciutats principals.