El Front Popular i les Eleccions de 1936
L’esquerra decideix anar a les eleccions de febrer de 1936 formant una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i els comunistes; això es va anomenar Front Popular. A Catalunya, els partits catalanistes d’esquerra s’agrupen en el Front d’Esquerres. El seu programa electoral es basava en l’amnistia per als empresonats en els fets d’octubre i en el restabliment de l’Estatut, de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu.
D’altra banda, els partits dretans van formar el Front Català d’Ordre, que era una coalició electoral organitzada per la Lliga. A Espanya, els dretans es van agrupar en el Bloque Nacional, format per la CEDA, monàrquics, republicans de dretes... A les eleccions, el Front Popular guanya obtenint el 48% dels vots, la dreta obté el 46,5% dels sufragis i les forces de centre un 5,4%. A Catalunya, el Front d’Esquerres obté una victòria rotunda.
El nou govern queda format per republicans (Izquierda Republicana i Unión Republicana) amb el suport parlamentari d’altres partits de la coalició. Manuel Azaña és nomenat president de la República i Casares Quiroga el cap de govern. El nou govern endreça el programa pactat en la coalició electoral: es va decretar una amnistia i es va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats en els conflictes de 1934. El Govern de la Generalitat va tornar al poder i es va restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; es van restituir els regidors destituïts i la Llei de Contractes de Conreu va funcionar de nou.
La dreta va rebre la victòria del Front Popular amb un rebuig absolut; per això, molts propietaris de terres es van oposar a les mesures del govern... La situació política i social va arribar a ser molt conflictiva: es va generar un clima de violència social amb moltes vagues i enfrontaments. Alguns grups d’extrema dreta van emprendre accions violentes contra líders esquerrans, que van fer el mateix contra ells. Oficials de l’exèrcit van començar a planificar un aixecament armat liderat per Sanjurjo i organitzat pel general Mola (ambdós de dretes).
L’assassinat, el 13 de juliol de 1936, del líder dels monàrquics Calvo Sotelo a mans de les forces policials —com a venjança de l’assassinat del tinent Castillo comès per la ultradreta— va accelerar la insurrecció militar que va donar origen a una Guerra Civil de tres anys.