La Guerra Civil Espanyola: Intervenció i Zona Franquista
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Dins del marc de la Guerra Civil Espanyola, és fonamental conèixer quina va ser la participació internacional en el conflicte i a quin bàndol es van afegir els diferents suports:
La participació internacional en el conflicte
El bàndol republicà
- Tenia la simpatia de la major part dels ciutadans dels països democràtics i de les esquerres internacionals.
- Les democràcies europees no van ajudar la República. Temoroses que una intervenció pogués ser considerada una provocació per Hitler i Mussolini, van signar amb Alemanya i Itàlia un Pacte de No-intervenció que va deixar la República aïllada.
- L’únic estat que va ajudar la República amb armes i soldats va ser la Unió Soviètica, la qual cosa va fer augmentar la influència del PCE (Partit Comunista d'Espanya) i el PSUC.
- La República tingué el suport de les Brigades Internacionals, formades per voluntaris antifeixistes de tot el món.
El bàndol nacional
- Els alemanys i els italians, sense respectar el pacte de no-intervenció, van ajudar el general Franco amb diners, armes, soldats i avions.
- Aquest ajut va ser clau per decantar la victòria a favor d’uns militars rebels que ja comptaven amb la participació de milers de soldats marroquins en les seves files.
Els fets a la zona franquista
L'ascens de Franco al poder
Convençuts que calia un comandament fort, l’1 d’octubre de 1936 els generals rebels van nomenar Franco cap de l’exèrcit nacional i Caudillo del nou estat feixista.
Franco concentrà en les seves mans tot el poder polític i governà com a dictador:
- Va prohibir tots els partits polítics.
- Va crear un partit únic (FET y de las JONS) en què quedaven integrats tots els partits que donaven suport a l’aixecament militar.
- En molt poc temps s’havia convertit en el comandant suprem de l’exèrcit, en cap d’Estat i en el cap del partit únic.
Característiques del nou estat feixista
- Va abolir les lleis de l’Espanya republicana.
- Va suprimir les llibertats i els drets democràtics.
La repressió a la rereguarda franquista
A la rereguarda franquista, la repressió contra demòcrates i militants o simpatitzants d’esquerres es va caracteritzar per:
- La repressió franquista responia a la lògica de liquidar del tot l’enemic.
- Els detinguts eren conduïts a presons i, posteriorment, eren executats.
- Els condemnats ho eren sense judici o mitjançant un judici sumari, sense cap possibilitat de defensar-se, realitzat pels militars.
- Les víctimes solien ser enterrades en fosses comunes, sense cap nom o senyal que les identifiqués.