Les Segones Avantguardes: Art i Societat (Segona meitat s. XX)
Les Segones Avantguardes (segona meitat del s. XX)
Si la brutalitat de la I Guerra Mundial ja havia estat transcendent, les conseqüències econòmiques, psicològiques i humanes de la II Guerra Mundial encara van ser més devastadores.
El context geopolític i social
El món es va dividir en dos blocs: el capitalista, dirigit pels EUA, i el comunista, dirigit per la URSS. Aquest enfrontament ideològic, polític i econòmic es va mostrar en una situació de guerra freda que feia perillar el fràgil equilibri que s’havia consensuat entre les potències després de la II Guerra Mundial.
Per tal de mantenir l'status quo, ambdues potències no van dubtar a mantenir sagnants dictadures i conflictes bèl·lics en determinades zones del planeta, sobretot al Tercer Món, que va començar a descolonitzar-se. Aquests països van aconseguir la independència política, encara que es van haver d'enfrontar a greus problemes:
- Fam
- Pobresa
- Analfabetisme
Per altra banda, els avenços tècnics i científics, sobretot en el camp de la medicina, es van estendre arreu del món provocant un fort augment demogràfic, donant peu a les grans aglomeracions de població a les ciutats.
Societat de consum i moviments alternatius
Pel que fa al context socioeconòmic, al món occidental apareix la classe mitjana, que pot accedir a béns de mercat d'una manera massiva, entrant en una espiral de consumisme difícil d'aturar. En aquest marc apareixen grups alternatius que reivindicaran alternatives polítiques, econòmiques i socials (el moviment hippie, les ONG, etc.).
L'art en la segona meitat del segle XX
L'art també viu aquests canvis polítics i socials. L'hegemonia dels EUA suposa que el nucli artístic es traslladi a Nova York, on molts artistes europeus es van exiliar a causa de la II Guerra Mundial i dels règims feixistes.
Pel que fa a la producció artística, a nivell general s'instaura la llibertat sense límits com a essència de la creació. L'art també es converteix en un element més d'una societat basada en la producció i el consum massiu. Així, l'obra d'art passa a ser un article de valor, del qual depèn el valor que li atorguen els crítics i galeristes.
També apareix una minoria culta que «entén» l'art i una majoria que viu d'esquena a aquest art avantguardista, degut a:
- La difícil comprensió dels nous llenguatges estètics.
- L'accentuació de l'individualisme per part dels artistes.