Història de la Transició: Del franquisme a la Constitució
La mort de Franco i l'inici del canvi
Franco mor el 20 de novembre de 1975 i és exposat al públic durant dos dies al Palau Reial de Madrid. El 23 de novembre és enterrat al Valle de los Caídos, sense incidents i sense necessitat d'intervenció policial. El Rei esdevé el successor amb la intenció de transformar la dictadura en una democràcia.
1.1. El govern d'Arias Navarro
Carlos Arias Navarro és el primer president, amb Manuel Fraga Iribarne al govern. S'inicia l'evolució de la dictadura cap a la democràcia, legalitzant associacions polítiques que accepten les lleis franquistes. Els grups d'esquerra, però, volen trencar amb el franquisme i amb Arias Navarro, exigint el retorn i la llibertat dels presos polítics, llibertats polítiques i sindicals, i eleccions lliures.
Els grups d'oposició
- Junta Democràtica (PCE), liderada per Santiago Carrillo.
- Plataforma de Coordinación Democrática (PSOE), liderada per Felipe González.
- Coalició cap a Coordinación Democrática (coneguda com la "Platajunta").
El 1976 es produeixen revoltes a ciutats importants per les llibertats polítiques, millores socials i contra la policia. El govern respon endurint la repressió contra vagues i manifestacions. El 3 de març, a Vitòria, una vaga general acaba amb 5 morts per enfrontaments amb la policia. El juliol de 1976, Arias dimiteix i el Rei nomena Adolfo Suárez (fins aleshores ministre del Movimiento) president del govern.
1.2. El govern d'Adolfo Suárez
Adolfo Suárez (Unión de Centro Democrático) substitueix Arias, però no és ben rebut per la ciutadania. Tant l'oposició com els franquistes desconfien d'ell: l'oposició pels seus lligams franquistes i els franquistes radicals per no considerar-lo fidel a Franco. Forma un govern jove amb franquistes i democratacristians amb la intenció de canviar el règim.
La Llei de Reforma Política
Es convoca un referèndum per canviar el règim mitjançant la Llei de Reforma Política, aprovada per votació popular el 15 de desembre de 1976. Malgrat la campanya d'abstenció de l'oposició i el "no" dels franquistes, hi ha una participació superior al 70% amb un 94% de vots a favor. Aquest fet marca la frontera entre la dictadura i la democràcia espanyola.
El camí cap a les eleccions
Els primers mesos de 1977 són perillosos per a la transició. L'extrema dreta assassina advocats de CCOO i ataca llibreries democràtiques, mentre que l'extrema esquerra (GRAPO i ETA) segresta i assassina policies i militars. La "Platajunta" accepta la reforma si es legalitza el PCE (1977), fet que implica que els comunistes accepten la monarquia.
El juny de 1977 se celebren les primeres eleccions lliures des de l'any 1936, formant-se unes Corts Constituents amb dues cambres: Congrés i Senat. Sorgeixen nous partits de dreta i centre: UCD, AP, PSOE, PCE (PSUC), PNB, EE, ERC, Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya (CiU). En aquestes eleccions guanyen les opcions moderades: UCD i PSOE.