De les Conferències de la Segona Guerra Mundial al Crac del 1929

Les Conferències de Pau i la Reorganització Postguerra

Després de la Segona Guerra Mundial, es van celebrar diverses conferències clau per definir el nou ordre mundial:

• Conferència de Teheran: Els tres grans aliats van prendre mesures per accelerar la fi de la guerra.
• Conferència de Ialta: Es va pactar una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena i es va crear l’ONU (Organització de les Nacions Unides) per garantir la pau. Aquesta conferència va significar la divisió d’Europa.
• Conferència de Potsdam: Es va acordar la devolució de tots els territoris europeus i la separació d’Àustria.

Posteriorment, en la Conferència de París es van elaborar els tractats de pau amb la resta d'aliats d'Alemanya. Cal destacar que el tractat amb Àustria no es va signar fins al 1955.

Els Feliços Anys 20: L'Era del Consum de Masses

El creixement econòmic nord-americà es va allargar durant la dècada que va seguir a la fi de la Primera Guerra Mundial. Aquesta dècada de prosperitat, coneguda com els Feliços Anys 20, va convertir l’estil de vida nord-americà, basat en la promesa d'enriquiment i benestar, en un model per al món sencer.

Aquesta prosperitat es va basar en diversos factors:

• Innovació productiva: El taylorisme i el fordisme van incrementar la productivitat i van reduir els costos de producció.
• Augment del consum: L’augment dels salaris dels obrers, les campanyes publicitàries, la compra a terminis i els préstecs bancaris van obrir el camí a l’era del consum de masses.

Aquesta bonança econòmica es va reflectir en un gran apogeu de la borsa.

El Crac Borsari del 1929 i la Gran Depressió

Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt superior al seu valor real. La desconfiança es va estendre entre els inversors i el 24 d’octubre de 1929 (el Dijous Negre), una gran onada venedora va afectar la borsa de Nova York. De cop i volta, tothom volia vendre les seves accions i ningú no en volia comprar. El valor va caure en picat i es va desencadenar el crac borsari.

Conseqüències immediates de la crisi

• Milers d’inversors es van arruïnar.
• Els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus diners, i molts bancs van haver de tancar per falta de fons.

En pocs anys, la crisi es va estendre a tots els sectors de l’economia i va provocar una recessió econòmica generalitzada. L’augment de l’atur va fer que el consum baixés, i moltes fàbriques van tancar perquè no podien vendre la seva producció, fet que va portar moltes famílies a la misèria.

A causa de l’extensió de la crisi, es van adoptar mesures per pal·liar-ne els efectes i afavorir la recuperació de l’economia, destacant la proposta del New Deal.