Govern de Negrín
Guerra Civil ESPANYOLA:-Economia de guerra. LES COL·LECTIVITZACIONS:Revolució social. Col·lectivització gran part de la propietat industrial i agrària.Organtizació dels treballadors en comitès (fugida dels empresaris/industrials al inici de
la guerra, detinguts o assassinats) o control directe dels treballadors i comunicació al propietari del canvi per un règim d’autogestió.Decrets de la República i GENE, covertura legal a la confiscació d’indústries o terres per organismes populars. Creació del Consell d’Economia de CAT, pla socialista de reorganització de l’economia i aprovació Decret de col·lectivitzacions per legalitzar-les (4.500 empreses controlades per comitès obrers, 2000 col·lectivitzades, 5-6.000agrupacions socialitzades).CAT, poca incidència col·lectivitzacions agràries (petita i mitjana propietat) oposició
GENE, rabassaires i resta de partits i poca implantació CNT al món rural. Importància col·lectivitzacions a AR, AND, LMANX o VÀL.Altres mesures: control de la banca, creació entitats crèdit públic, regulació de salaris imunicipalització sòl urbà.
EL GOVERN DE Largo Caballero:
Forces polítiques reclamació poder estatal fort, pacte antifeixista per concentrar esforços per guanyar la guerra, control de les experiències d’autogestió i autonomia de les columnes de milicians als fronts de guerra i posar fi al terror revolucionari. Formació a MAD govern del socialista Largo Caballero (republicans, socialistes, comunistes). 2 mesos més tard, 4 ministres anarcosindicalistes (Joan García Oliver, Joan Peiró, Fed. Montseny i Juan López). Creació gran aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra, reorganitzar l’Estat, militarització de les milícies i formació de l’Exèrcit Popular. CAT, dissolució Comitè Milícies Antifeixistes,formació govern d’unitat, president J.Tarradellas. Comitès substituïts per nous ajuntaments, centralització serveis policials (Junta de Seguretat Interior), reconstrucció aparell judicial per posar fi a la violència incontrolada, militarització de les milícies (Exèrcit Popular de CAT) i augment control en economia (col·lectivitzacions) de la GENE.
ELS FETS DE MAIG DEL 1937:
1937, fracassos militars. Enfrontaments entre les forces republicanes, sobre el procés revolucionari i la guerra.-Partidaris d’un Estat fort i centrat a l’esforç bèl·lic. Posar ordre a la reraguarda, organitzar un exèrcit potent, control de les col·lectivitzacions i reforç vincles classes mitjanes.(Republicans, socialistes i part dels socialistes). -Consolidar les transformacions revolucionaries. Resistènciaa integrar les milícies en l’exèrcit popular i aprofundir en les
col·lectivitzacions. (anarquistes i POUM).3 de maig, enfrontaments armats a BCN. Intent de de GENE a desallotjar l’edifici de la Telefònica controlat pels anarquistes. Extensió de la lluita per tota la ciutat entre el sector més revolucionari del anarquisme i el POUM en front de PSUC,ERC i UGT, donat suport a la GENE. Durada una setmana i+200 morts. Intervenció del govern republicà a CAT, 5.000 guàrdies d’assalt. Fï del conflicte, derrota anarquistes i POUM, crisi de govern. Intervenció del Govern central, i control dels comunistes (PSUC i PCE).
GOVERN DE Negrín:
Fets de Maig, fi influència anarquistes i enfortiment dels comunistes (ascendent URSS, ajut a la República). Comunistes demanda d’il·legalització del POUM (troskistes), negativa de Largo Caballero, crisi de govern, oposició de comunistes, socialistes i republicans d’esquerra. Formació de nou govern, socialista Juan Negrín. Il·legalització del POUM, detencions dels seus dirigents i assassinat d’Andreu Nin. Govern de Negrín: centralització política i militar. Objectiu guanyar la guerra:
-Reforçament poder central-Unificació direcció bèl·lica. -Integració totes les milícies Exèrcit Popular.-Control producció industrial i agrària.-dissolució Consell de Defensa d’Aragó (domini anarquistes).-Nou Consell Executiu GENE (Companys, ERC-PSUC, tensió amb Negrín). Nov 1937, trasllat del govern a BCN (des de VAL). Control de recursos econòmics i militars govern republicà en detriment de la GENE (friccions). 1938, situació difícil República. Falta d’aliments, derrotes i cansament de la guerra. Intent de sortida negociada per buscar suport internacional.Programa dels 13 punts: condicions de cessament de la lluita armanda (rebuig de Franco).Intent de Negrín de resistència (resistir és vèncer). Situació internacional l’esclat de la Guerra a EU i involucrar a ESP en una aliança antifeixista. Set 38, acord de Munic GB i FR reconeixement ocupació de Hitler dels Sudets. Pèrdua de CAT, feb.39. Exili govern República, CAT i PB, dirigents polítics i sindicals, intel·lectuals,... GB i FR reconeixement govern de Franco. Azaña (París) dimissió president de la REP. Negrín continuïtat amb la guerra.