El Govern de Largo Caballero i Negrín: Guerra i Revolució
El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)
La necessitat de disposar d'un poder per controlar les milícies va portar Largo Caballero a formar un govern amb totes les forces polítiques d'esquerres per guanyar la guerra. A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va ser dissolt i es va formar un govern presidit per Josep Tarradellas. Les milícies van ser substituïdes per l'Exèrcit Popular i es van controlar les col·lectivitzacions i l'ordre públic.
Fets de maig del 1937
Republicans, comunistes i part dels socialistes volien reforçar el poder de l'Estat i concentrar esforços a guanyar la guerra. Per contra, anarquistes i el POUM eren partidaris de continuar el procés revolucionari basat en l'autonomia de les milícies i en les col·lectivitzacions.
Els anarquistes van ocupar la Telefònica per controlar les comunicacions, i la Generalitat els va desallotjar, fet que va provocar l'enfrontament entre els dos grups. Això va generar:
- Divergència de criteri entre els diferents components del govern sobre com afrontar la guerra i el procés revolucionari.
- Diferències entre el govern de la República i el de la Generalitat.
El govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)
Els comunistes van augmentar la seva influència i van il·legalitzar el POUM. Negrín va concentrar les forces a guanyar la guerra mitjançant les següents mesures:
- Reforçament del poder central.
- Unificació del poder militar i desaparició de les milícies.
- Control estatal sobre la producció industrial i agrària.
El novembre del 1937, el govern central es va traslladar a Barcelona, fet que va provocar l'afebliment de la Generalitat i l'augment de tensions entre els dos poders. Davant la dificultat de guanyar la guerra, Negrín va intentar cercar una solució negociada del conflicte (programa dels Tretze punts). Franco el va rebutjar i va afavorir la signatura de l'Acord de Munic.
La realitat de Catalunya
La Generalitat va rebre moltes crítiques per la manca de solidaritat envers altres territoris republicans, però Catalunya va aportar molts recursos humans, va orientar la indústria cap a les necessitats bèl·liques i va acollir refugiats.
El febrer del 1939, el govern de la Generalitat es va exiliar al mateix temps que ho feia el de la República. Josep Irla i Josep Tarradellas van ser presidents fins al retorn d'aquests a Catalunya.