El Franquisme: Creixement Econòmic i Liberalització (1959-1975)
El Franquisme: L’Etapa del Creixement Econòmic (1959-1975)
1. La Liberalització Econòmica i els Plans de Desenvolupament
1.1 El Pla d’Estabilització
La nova organització econòmica va quedar recollida en el Pla d’Estabilització (1959), que va dur a terme tres grans eixos d’actuació:
- Estabilització de l’economia: Per reduir la inflació. Es van elevar els tipus d’interès, es van limitar els crèdits bancaris i es van congelar els sous.
- Liberalització interior de l’economia: Es van eliminar els organismes estatals interventors i també es van eliminar les reglamentacions de preus fixos.
- Liberalització exterior de l’economia: Es van eliminar els obstacles per a l’entrada de mercaderies estrangeres i per a la inversió de capitals externs. Per facilitar els intercanvis, es va devaluar la pesseta gairebé un 50%.
A llarg termini, aquesta nova política pretenia incorporar l’economia espanyola als mercats internacionals i estimular el creixement econòmic.
1.2 L’Hora dels Tecnòcrates
A partir del 1957, els governs nomenats per Franco van incorporar una nova generació de polítics, majoritàriament vinculats a l’Opus Dei. Aquests estaven més preparats professionalment per governar. Els tecnòcrates creien que l’única manera de mantenir el règim franquista era fer algunes reformes administratives i impulsar el desenvolupament econòmic (el “desarrollismo”), que havia de garantir l’estabilitat social i política.
1.3 Els Plans de Desenvolupament
Després de dur a terme el Pla d’Estabilització, es van impulsar uns Plans de Desenvolupament Econòmic i Social amb l’objectiu d’impulsar l’activitat del sector públic i oferir ajudes a les iniciatives privades.
- Es van dur a terme plans quadriennals. Es va crear la Comissaria del Pla de Desenvolupament (organisme públic) presidida per Laureà López Rodó.
- Es van dur a terme accions estructurals que pretenien resoldre els problemes de la indústria i els plans que havien d’implantar noves indústries en nous focus de desenvolupament.
- Els resultats de la planificació franquista van ser limitats. El resultat més important va ser la creació d’infraestructures, l’electrificació, etc.
1.4 El Paper de l’Estat
La proposta dels tecnòcrates era adequar el funcionament de les administracions públiques a la nova orientació econòmica i incrementar-ne els recursos.
- Es va dur a terme una reforma fiscal. Hisenda va controlar la despesa pública. Els pressupostos dels ministeris es van destinar a serveis socials i a infraestructures.