La Segona República: Govern i Constitució del 1931

Govern Provisional i la Constitució del 1931

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van adquirir un caire plebiscitari, d'acceptació o de refús de la monarquia. Mentre que als municipis rurals s’hi van imposar les candidatures monàrquiques, a les capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció republicanosocialista, partidària de la República.

Davant d'aquests fets, el rei Alfons XIII va acatar la voluntat popular, va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya. A Madrid, els signants del Pacte de Sant Sebastià (republicans, conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van formar un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

El nou govern va prendre les primeres mesures:

• Va concedir una amnistia general per als presos polítics.
• Va proclamar les llibertats polítiques i sindicals.
• Va designar nous alts càrrecs de l’Administració.
• Va convocar noves eleccions per impedir que l'administració de molts pobles continués sota el control de les autoritats monàrquiques.

El juny es van celebrar les eleccions a Corts Constituents, on van guanyar els partits de la conjunció. El PSOE es va convertir en el principal grup parlamentari, seguit pel Partido Republicano Radical de Lerroux i per les organitzacions de l’esquerra republicana. L’executiu va quedar en mans de la coalició, que va ratificar en el càrrec el cap de Govern i els ministres del Govern provisional.

La Constitució Republicana del 1931

La primera tasca de les noves Corts va ser elaborar una Constitució republicana, aprovada el 1931, de caràcter democràtic i progressista. Espanya va ser definida com una “República de treballadors de totes les classes”, i el seu caire idealista i pacifista es reflectia en la renúncia a la guerra com a instrument polític.

Principis fonamentals

• Establia la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes Corts unicamerals i una divisió de poders.
• El poder legislatiu residia en el Parlament, mentre que el president de la República tenia poques atribucions i un mandat de sis anys.
• Reconeixia una àmplia declaració de drets i llibertats, amb una especial preocupació pels temes socials.
• Garantia la igualtat davant la llei, l'educació i el treball, així com la no-discriminació.
• Establia l'educació primària obligatòria i gratuïta.

Avenços socials i debats

Per primera vegada en la història d'Espanya, es van reconèixer drets com:

• El vot per a les dones.
• El laïcisme de l'Estat (separació Església-Estat).
• El matrimoni civil i el divorci.

La defensa dels drets socials i individuals va provocar intensos debats entre dretes i esquerres. Els punts més polèmics van ser la regulació del sufragi femení i, sobretot, la implantació del laïcisme, que incloïa la prohibició als ordres religiosos d'impartir ensenyament i l'expulsió dels jesuïtes. A causa d'aquests articles, la Constitució va rebre el rebuig dels partits de dreta, dels sectors catòlics i dels republicans més moderats. Després de la seva aprovació, Niceto Alcalá-Zamora va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña el va substituir com a president del Govern.

Les forces polítiques de la República

Partits d'esquerra i sindicats

A l'esquerra, els partits republicans volien dur a terme profundes reformes. Les principals organitzacions eren:

• El PSOE: era el partit més sòlid i tenia el suport del sindicat UGT. Dins seu convivien un corrent socialdemòcrata, partidari d'endarrerir els plantejaments revolucionaris, i un corrent revolucionari que considerava la República un pas cap al socialisme.
• Més a l'esquerra hi havia el PCE (Partit Comunista d'Espanya), de la branca bolxevic, i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), de tendència antiestalinista.
• El sindicat anarquista CNT estava dividit entre els trentistes, que defensaven una orientació moderada i el suport a la República, i els sectors radicals, defensors de la via insurreccional i armada.

Partits de dreta i extrema dreta

A la dreta, les forces polítiques s'oposaven a les reformes republicanes:

• La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes): defensava la propietat agrària, el pes de l'Església i de l'exèrcit, i els interessos dels grans propietaris.
• Grups monàrquics: partidaris de fer un cop d'Estat, van establir acords electorals amb els carlins, agrupats en la Comunión Tradicionalista.
• Grups feixistes: van crear les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que posteriorment es van unir amb la Falange Española, partit dirigit per José Antonio Primo de Rivera. La seva ideologia era antidemocràtica, defensava un nacionalisme espanyol unitari i s'organitzava en grups paramilitars.