La Transició Espanyola: Amnistia, Legalització i Eleccions
Promulgació de les lleis d'amnistia
Es produeix un indult reial el 30 de novembre de 1975 que allibera alguns antifranquistes. Una primera llei d'amnistia parcial per als presos polítics s'aprova el juliol de 1976. L'oposició democràtica la considera insuficient, essent l'amnistia un dels eslògans principals de les manifestacions antifranquistes entre 1975 i 1977. Més endavant, el Parlament democràtic aprova, l'octubre de 1977, la seva primera llei: una amnistia més àmplia que inclou els terroristes d'ETA. De forma complementària, es produeix el retorn dels exiliats.
Legalització dels partits polítics i sindicats. Convocatòria d'eleccions generals
En aplicació de la Llei de Reforma Política, els partits són legalitzats a principis de 1977. La legalització del PCE es fa esperar fins al Dissabte Sant d'abril de 1977, en un ambient de tensió davant un possible cop d'estat dels generals franquistes anticomunistes, que finalment no es produeix. També els sindicats deixen de ser clandestins.
Es convoquen eleccions generals el juny de 1977, que guanya —sense majoria absoluta— el partit de centre UCD, creat per Suárez, qui és ratificat com a president del Govern democràtic. La segona posició correspon al PSOE i, a molta distància, el PCE (eurocomunista, és a dir, que ha renunciat a la revolució) i el PP (format per Fraga i altres ministres franquistes que accepten la reforma des d'una visió conservadora).
Les claus de la victòria de Suárez
Suárez guanya perquè el poble vota per inèrcia (tradició d'obediència) al govern, com havia fet en els tres referèndums en temps de dictadura (1947, 1966, 1976). A més, Suárez controlava els mitjans de comunicació i tenia un gran domini del poder de la imatge (va ser director de RTVE).
Bona part de la població volia una solució moderada, allunyada dels extremismes, per por que els radicalismes de la dreta (PP) i de l'esquerra (PSOE, PCE) portessin a una nova guerra civil. La majoria de l'opinió pública agraïa l'evolució cap a la democràcia pilotada per Suárez. Aquestes raons van funcionar també en el plebiscit de 1976 i en les segones eleccions generals de 1979.