El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració Espanyola

El Reformisme i la Crisi del Sistema de la Restauració

El sistema de la Restauració continuava funcionant malgrat trobar-se desacreditat, una situació que va empitjorar significativament a partir de la Crisi de 1917.

Dins del moviment reformista, els dos líders més importants van ser Antoni Maura i José Canalejas.

Antoni Maura: La Revolució des de Dalt

Maura temia la classe obrera i identificava el caciquisme com un problema central del sistema. La seva proposta era una «revolució des de dalt», impulsada per una nova massa social neutra (la burgesia), destinada a eliminar els cacics i contenir el moviment obrer.

Per lluitar contra el clientelisme i la corrupció electoral, va elaborar la Llei Electoral de 1907. Aquesta llei va fracassar a causa de l'article 29, que establia que si el nombre de candidats era igual al nombre d'escons a escollir, no calia celebrar eleccions en aquella circumscripció. Aquesta disposició va augmentar la corrupció i el falsejament electoral.

José Canalejas: Reformes Liberals i Laïcisme

Canalejas va defensar la separació de l'Església i l'Estat. Entre les seves principals reformes destaquen:

• L'elaboració de la Llei del Candado (1910), que limitava l'establiment de nous ordres religiosos.
• L'elaboració de la Llei de Lleves (1912).
• La supressió de l'impost sobre el consum.
• L'elaboració de la Llei de Mancomunitats (1912).

Canalejas va ser assassinat aquell mateix any (1912).

El Regeneracionisme i les Bases del Sistema

Malgrat la mort d’Alfons XII, el règim es va consolidar durant la minoria d’edat del seu fill, Alfons XIII, sota la regència de Maria Cristina. El Pacte del Pardo (1885) va consolidar el tornisme, permetent a Sagasta i el Partit Liberal Fusionista arribar al poder.

Característiques del Període i Origen del Regeneracionisme

Durant aquest període es van establir les bases de l'estat modern espanyol. Les característiques principals inclouen:

• Tolerància cap a l’oposició.
• Aprovació de la Llei de Judicis per Jurat (amb participació ciutadana).
• Aprovació del Sufragi Universal Masculí.

En aquest context, va arribar la influència del Positivisme (moviment acadèmic que aplicava mètodes de les ciències experimentals a les socials). Aquest pensament va influir en Joaquim Costa, qui va crear el moviment del Regeneracionisme, que advocava per superar la corrupció i el caciquisme i lluitar pel futur del país.

Joaquim Costa va estar vinculat a la Institució Lliure d’Ensenyament, creada per professors universitaris laics i racionalistes crítics amb l'ensenyament existent. Costa també va impulsar organismes com la Junta de Ampliación de Estudios, que oferia beques per estudiar a l'estranger. Aquests intel·lectuals van col·laborar amb la Segona República i es van haver d'exiliar en acabar la Guerra Civil.

L'Encasillado i el Falsejament Electoral

L'Encasillado era la llista dels diputats que havien de ser elegits. El resultat electoral es coneixia abans de la votació. El Ministre de la Governació era l'encarregat d'elaborar aquesta nòmina de diputats.

• Cuneros: Diputats que eren elegits en circumscripcions d'altres territoris, sense cap vincle local.
• Tupinades (Trampes Electorals): Pràctiques utilitzades per manipular els resultats, com ara:
  • Més vots que votants.
  • Compra de vots.
  • Votació en nom de persones mortes.
  • Falsejament del recompte.

Aquestes pràctiques eren àmpliament conegudes, però tolerades pel sistema.

El Caciquisme: Poder Local i Control Social

El caciquisme, juntament amb el Ministre de la Governació, era una de les dues institucions bàsiques del falsejament electoral.

Els cacics eren individus amb un alt estatus i poder econòmic que controlaven les circumscripcions electorals. La seva importància residia en el fet que actuaven com a vincle entre la població analfabeta i l'administració. Els cacics exercien un poder tirànic, ja que podien:

• Donar feina a la gent.
• Resoldre tràmits burocràtics.
• Impedir la subsistència de la població.

En cas de conflicte entre el governador civil i el cacic, aquest últim sovint s'imposava. Per assegurar el seu domini, els cacics disposaven de les Partides de la Porra (grups d'homes armats utilitzats per intimidar els votants).