Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Oposicions

Anàlisi Cartell PSUC 1977 i Govern PSOE: Transició Espanyola

Història4,19 KB

Anàlisi d'un Cartell Electoral del PSUC (1977)

Es tracta d'una font primària iconogràfica: un cartell de propaganda electoral del partit del PSUC, publicat per a la campanya electoral del juny del 1977.

Context Històric: La Transició Cap a la Democràcia

El context històric de les dades que proporciona la font se situa en el període de la Transició cap a la democràcia (aproximadament entre 1975 i 1986). Més concretament, ens centrem en l'any 1977, després del Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política de 1976 i abans de les eleccions generals de juny de 1977. En aquell moment, Adolfo Suárez era el president del govern i es feia campanya electoral per aconseguir el major nombre de vots a les eleccions a Corts Constituents....

Continua llegint "Anàlisi Cartell PSUC 1977 i Govern PSOE: Transició Espanyola" »

L'evolució de les classes socials i l'obrerisme

Història4,45 KB

Noves relacions socials i societat de classes

Al segle XIX es produeix el pas d'una societat estamental a una societat de classes. L'estat liberal atorga la igualtat jurídica: tots els ciutadans paguen impostos, són jutjats per igual pels mateixos tribunals i gaudeixen dels mateixos drets.

Nova organització social

  • Burgesia: Posseeix riqueses derivades de les seves propietats. Es divideix en una elit de diners i una burgesia urbana petita i mitjana.
  • Classe treballadora: El nou sector social sorgit de la industrialització.

El paper de la noblesa i la burgesia

Situació i particularitats de la societat catalana

La noblesa

  • Alta noblesa: No redueix el seu poder econòmic; conserva les seves terres i n'adquireix de noves.
  • Petita noblesa: Els hidalgos
...
Continua llegint "L'evolució de les classes socials i l'obrerisme" »

El Catalanisme Conservador: Orígens, Lliga de Catalunya i Missatge a la Reina Regent

Història2,49 KB

El Catalanisme Conservador: Orígens i Desenvolupament

Mentre que a la resta d'estats europeus (França, Anglaterra, les noves Alemanya i Itàlia), el nacionalisme burgès pot liderar un projecte comú, a Espanya aquest paper l'ocuparan els nacionalismes perifèrics. El trobarem primer a les files carlines, que volen restaurar els furs d'origen medieval, el mateix que l'Església i, dins de tendències més liberals, dels republicans partidaris del federalisme.

No hem d'oblidar que a l'últim quart del segle XIX el liberalisme espanyol fracassa en el seu intent d'integrar la burgesia catalana en un projecte comú i en la potenciació d'un nacionalisme català arrelat a la història i les tradicions.

De fet, el catalanisme conservador naixerà...

Continua llegint "El Catalanisme Conservador: Orígens, Lliga de Catalunya i Missatge a la Reina Regent" »

Dictadura de Franco a Catalunya: repressió i resistència

Història4 KB

Dictadura de Franco a Catalunya

La dictadura a Catalunya va ser un dels objectius de Franco, ja que era un règim centralista. Considerava que el poder havia de ser emès des de Madrid. Franco va anul·lar l'Estatut d'autonomia, la Generalitat, la diada i la llengua catalana.

L'exili i l'execució de Lluís Companys

Lluís Companys (president de la Generalitat) es va exiliar a França, però va ser capturat pels nazis i entregat a Espanya perquè fos jutjat. El 15 d'octubre de 1940 va ser condemnat a mort.

Assemblea de Catalunya i oposició al règim

El 1971 es va crear l'Assemblea de Catalunya (organisme de protesta contra el règim), amb reclamacions com ara la llibertat, l'amnistia, la recuperació de l'estatut d'autonomia i l'alliberament de...

Continua llegint "Dictadura de Franco a Catalunya: repressió i resistència" »

La Segona Guerra Mundial (1941-1943): Escenaris i Claus

Història2,22 KB

La Guerra Total (1941-1943)

Durant el període comprès entre 1941 i 1943, el conflicte es va desenvolupar principalment en tres escenaris: Rússia, el Pacífic i el nord d’Àfrica.

El Front Oriental: L'Operació Barbarroja

Alemanya va iniciar la «campanya de Rússia» amb l'objectiu d'eliminar el règim bolxevic i apropiar-se dels recursos soviètics. L'ofensiva es va llançar en tres fronts:

  • Leningrad
  • Moscou
  • Ucraïna i Rostov

Aquesta operació, coneguda com a Barbarroja, es va encallar abans d'assolir els objectius. Alemanya va cometre l'error d'obrir dos fronts i subestimar l'espai geogràfic rus i la duresa del seu hivern.

El 1942, la reconversió de la indústria pesant russa va ser clau: els carros de combat T-34 i la nova artilleria antitancs...

Continua llegint "La Segona Guerra Mundial (1941-1943): Escenaris i Claus" »

La fi del franquisme i la repressió a Catalunya

Història2,57 KB

La successió de Franco i l'atemptat contra Carrero Blanco

Franco va nomenar un successor anomenat Luis Carrero Blanco. El desembre de 1973, ETA va dur a terme un atemptat contra ell, causant-li la mort. En aquell moment, l'acció d'ETA no va ser mal vista per una part de la societat, però la percepció va canviar a mesura que el grup va continuar cometent atemptats.

Després de la mort de Carrero Blanco, Franco va designar Arias Navarro com a successor. Tanmateix, Franco va decidir que, a la seva mort, Espanya es convertiria en una monarquia, motiu pel qual va fer venir el príncep Juan Carlos I per assegurar el seu relleu.

La mort de Franco i el final de la dictadura

A finals de 1975, el clima social era de moltes protestes. Franco va emmalaltir...

Continua llegint "La fi del franquisme i la repressió a Catalunya" »

Constitució de 1845: Anàlisi, Principis i Significació Històrica

Història2,59 KB

Constitució de 1845 (Moderada)

I. Principis Ideològics

  • Sobirania compartida entre la Monarquia i la Nació (Corts), de manera que es presentava la monarquia com una peça històrica i consubstancial a la sobirania.
  • El principi de la divisió de poders està totalment limitat, amb un major poder de la monarquia i un menor poder dels poders legislatiu i judicial.

II. Principals Òrgans

Poder Legislatiu

  • Compartit entre les Corts i la Monarquia, que té capacitat de sanció legislativa i la possibilitat de dissoldre el Congrés.
  • Corts bicamerals: Congrés i Senat.
    • El Senat estava format per un nombre il·limitat de senadors nomenats per la Reina amb caràcter vitalici (articles 14 i 17).
    • Per a ser senador calia pertànyer a les classes altes (art. 15)
...
Continua llegint "Constitució de 1845: Anàlisi, Principis i Significació Històrica" »

Anàlisi Contextual: Demografia, Economia i Mentalitat durant la II República Espanyola (1931-1935)

Història3,23 KB

Context: Demografia, Economia i Mentalitat de la II República

II República: Context de Crisi Mundial

Economia // Demografia // Mentalitat

Demografia (1931 – 1935)

Continuïtat de l'etapa anterior

  • Natalitat: 27%
  • Mortalitat: 16%
  • Població: Creixement del 3,8% (1 milió d'habitants)

Tendències Demogràfiques

  • Concentració urbana.
  • Alentiment de les migracions exteriors i interiors (a causa del Crac del 29).
  • Importància del sector primari en la població activa.

Economia (1931 – 1935)

Impacte de la Crisi Econòmica (Crac del 29)

  • Disminució de les exportacions (especialment productes agrícoles i minerals).
  • Disminució de les inversions estrangeres.
  • Les migracions externes ajudaven a disminuir l'atur.
  • Disminució de la producció industrial (tot i que el
...
Continua llegint "Anàlisi Contextual: Demografia, Economia i Mentalitat durant la II República Espanyola (1931-1935)" »

La Revolució Industrial: Del Proletariat al Socialisme

Història2,58 KB

1.1 D'artesans a obrers

La llibertat de producció va acabar amb el control dels gremis i els artesans van perdre els seus privilegis. Els treballadors de les noves manufactures eren d'origen pagès, que emigraven cap a les ciutats, i artesans arruïnats; es van convertir llavors en proletaris, que feien feina al taller o a la fàbrica a canvi d'un salari.

La fàbrica era un local més gran que el taller i disposava de màquines impulsades per vapor o energia hidràulica. Les jornades de treball eren de fins a 15 hores, sense descans, amb salaris baixos i una disciplina estricta. Hi treballaven també dones i infants. Les màquines van dur a l'atur molts treballadors manuals, com va ser el cas dels teixidors anglesos.

1.2 Els primers conflictes

Els...

Continua llegint "La Revolució Industrial: Del Proletariat al Socialisme" »

Reformes del bienni d'esquerres (1931-1933): resum i impacte

Història2,28 KB

Acció reformista del bienni d'esquerres (1931-1933)

B. Expliqueu l'acció reformista

L'acció reformista que van emprendre els governs del bienni d'esquerres (1931-1933) va consistir en les mesures següents:

  • Reforma religiosa: va consistir en la limitació del poder de l'Església i en el retorn de la vida laica a la població espanyola. Això es va completar amb la Llei de Congregacions aprovada el maig de 1933.
  • Reforma militar: va consistir, bàsicament, en la Llei de retirada de l'oficialitat proposada per Manuel Azaña l'any 1931. Aquesta pretenia reduir els efectius de l'exèrcit, posar fi a la macrocefàlia, abolir el fur especial dels militars, assegurar-ne el sotmetiment al poder civil i, finalment, prohibir la tradicional intervenció
...
Continua llegint "Reformes del bienni d'esquerres (1931-1933): resum i impacte" »