Sobirania compartida entre la Monarquia i la Nació (Corts), de manera que es presentava la monarquia com una peça històrica i consubstancial a la sobirania.
El principi de la divisió de poders està totalment limitat, amb un major poder de la monarquia i un menor poder dels poders legislatiu i judicial.
II. Principals Òrgans
Poder Legislatiu
Compartit entre les Corts i la Monarquia, que té capacitat de sanció legislativa i la possibilitat de dissoldre el Congrés.
Corts bicamerals: Congrés i Senat.
El Senat estava format per un nombre il·limitat de senadors nomenats per la Reina amb caràcter vitalici (articles 14 i 17).
Per a ser senador calia pertànyer a les classes altes (art. 15).
El Senat tenia funcions judicials (podia jutjar ministres i senadors), fet que limitava la independència dels tres poders.
El Congrés es triava per sufragi censitari amb un caràcter més restrictiu que la Constitució de 1837 (en 1837 el cos electoral representava el 5% de la població; en 1845 era l’1%).
Poder Executiu
La Reina, a més de mantenir les mateixes facultats que en la Constitució de 1837, ara tindrà la de nomenar el cap de govern i atorgar-li el decret de dissolució de les Corts.
Això es troba en les antípodes d’un règim parlamentari: en lloc de nomenar com a president de govern el líder de la majoria de les Corts, nomena el personatge que vol i li dóna la capacitat de dissoldre les Corts i crear-ne unes de noves (una cosa semblant al que passaria en la Restauració).
Poder Judicial
Es limita l’autonomia dels tribunals i el Senat tindrà capacitat judicial.
III. Drets Individuals
La Constitució de 1845, en la seva primera part, recull una declaració de drets igual a la Constitució de 1837, però la diferència és que ara la major part dels drets es podia limitar per lleis posteriors.
Aquesta Constitució declara la confessionalitat de l’Estat de manera inequívoca (art. 11), conseqüència de la qual serà el Concordat de 1851.
IV. Naturalesa i Significació de la Constitució de 1845
És la constitució de major durada, la qual cosa ens indica la ideologia preeminent durant tot aquest període.
Exemplifica a la perfecció el liberalisme doctrinari.
Servirà de model a la Constitució de 1876, la més longeva de tota la Història d’Espanya.
