Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Oposicions

1. L'Incident del Cu-Cut i la Llei de Jurisdiccions

Totes aquestes causes van crear tensió entre els catalanistes i els espanyols. Tanmateix, el fet que desencadena aquesta unió és l'Incident del Cu-Cut (publicacions satíriques a Barcelona):

• Es va publicar un acudit que feia referència als pocs èxits de l'exèrcit espanyol comparat amb els èxits electorals dels catalanistes.
• Els sectors militars es van enfadar i van considerar-ho una ofensa. Un grup va assaltar la redacció del Cu-Cut i la va arrasar.
• El Cu-Cut va denunciar l'acte, però el govern de Madrid va considerar que la culpa era de la publicació i va suspendre tant el Cu-Cut com La Veu de Catalunya, provocant la indignació de les forces catalanistes.

Catalunya estava en contra...

Bienni Conservador (Negre) (nov. 1933 – feb. 1936)

Context i caiguda del govern d'Azaña (setembre 1933)

Setembre 1933: caiguda del govern d'Azaña. Fets de Casas Viejas. Hi havia una incompatibilitat entre Alcalá Zamora i Azaña. Situació de crisi econòmica: fugida de capitals i males collites. Es dissolen les Corts i es convoquen eleccions.

19 de novembre de 1933: eleccions

Eleccions 19 de novembre de 1933

Dreta reorganitzada

• Oposats a la República: JONS (R. Ledesma) // FE (J. A. Primo de Rivera) // Monàrquics (J. Calvo Sotelo) // Carlins (Manuel Fal Conde).
• Acceptaven la República amb l'objectiu de transformar-la: CEDA (Gil Robles).

Campanya electoral: divisió profunda de la societat espanyola.

Posicions durant la campanya

• Socialistes: advertien

La Reforma Agrària durant el Reformisme Republicanosocialista (1931-1933)

El reformisme republicanosocialista va tenir lloc entre el 1931 i el 1933. Va ser una política de reformes impulsada pel govern de Manuel Azaña, basada en l’aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista (el conegut com a bienni d’esquerres). Es van impulsar nombroses reformes, entre les quals destaquen:

• La reforma agrària.
• La reforma religiosa.
• La reforma militar.
• La reforma de l’ensenyament.
• La descentralització de l’Estat.

Dificultats i Objectius de la Reforma Agrària

La reforma agrària va ser un procés dur i costós. El seu objectiu principal era posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida i els jornals dels...

Esclat de la Guerra

Març - Juliol 1936: Increment de la violència política i radicalització (provisió d'armes i ensinistrament militar).

• Juliol 1936: Assassinats.
• 17 de Juliol: Insurrecció sota ordres de Franco.
• 18 de Juliol: Comença la Guerra Civil Espanyola. Els insurrectes inicien una brutal repressió amb assassinats massius, qualificada de "depuració i neteja".

La mort de Sanjurjo provoca la formació de la Junta de Defensa Nacional a Burgos. Quiroga dimiteix i José Giral decideix lliurar armes als sindicats obrers per fer front a la insurrecció. El govern perd el control sobre el territori i les milícies antifeixistes prenen el control.

Internacionalització de la Guerra

Es signa el Tractat de No Intervenció, que no es va complir....

L'Antic Règim i el Sistema Liberal

L'Antic Règim és el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (segle XIX). En canvi, el sistema liberal burgès comprèn la igualtat per a tots davant la llei.

Etapes de la Revolució Francesa

1. Assemblea Nacional Constituent: S'acaba amb els drets feudals. Constitució civil.
2. Assemblea Legislativa: Guerra d'invasió d'Àustria i Prússia a França.
3. Convenció Nacional: Els jacobins donen un cop d'estat. Robespierre i el període del "Directori" (Convenció).
4. Directori: Victòries militars i expulsió dels invasors; jacobins i Robespierre a la guillotina. Napoleó Bonaparte (1799)

La Dictadura Franquista i l'Oposició Inicial

El Record de la Guerra i la Por

La gent tenia la guerra molt present i no volia cap altra guerra. Hi havia molt poca gent que anés directament contra Franco.

Els Maquis: Resistència Armada

Els maquis eren persones que lluitaven contra la dictadura. S'amagaven a les muntanyes i boicotejaven les accions del règim franquista. Anaven armats i eren actius, però estaven molt perseguits.

Reformes Aparennts de Franco Post-II GM

Després de la Segona Guerra Mundial, Franco es va trobar una mica aïllat internacionalment i va fer uns canvis aparents per millorar la seva imatge. Va escriure unes lleis, conegudes com el Fuero de los Españoles, que suposadament establien els drets dels espanyols. No obstant això,...

Conceptes Clau de la Restauració Espanyola

Constitució

Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

Dret de Vot (Veto Reial)

És el dret que atorga la Constitució al cap de l'Estat perquè es pugui oposar a les lleis aprovades per les institucions legislatives o per impedir que s'apliquin.

Manifest de Sandhurst

Text redactat per Cánovas que Alfons XII va enviar a tots aquells que l'havien felicitat, anunciant la seva disposició a tornar a Espanya com a rei.

Sobirania Compartida

És el poder de legislar que comparteixen el Rei i les Corts.

Protagonistes i Mecanismes Polítics de

Causes i desenvolupament de la Primera Guerra Mundial

Causes de la guerra

1. La rivalitat entre les potències colonials

Rivalitats i tensions importants:

• Entre França i Alemanya: tensions pel control del Marroc i pel territori d'Alsàcia i Lorena.
• Entre Alemanya i Gran Bretanya: tensions pel control de rutes marítimes.

El conflicte dels Balcans

A mitjans del segle XIX, els pobles dels Balcans s'independitzen de l'Imperi otomà i es forma tot un conjunt de països. Tant Rússia com altres potències tenen interessos a la regió dels Balcans per així obtenir una bona sortida al mar. Rússia s'alia amb Sèrbia i l'Imperi austrohongarès estableix influència, aliant-se amb Croàcia. L'any 1908 la tensió augmenta quan l'Imperi austrohongarès ocupa...

La Llei de Jurisdiccions i la Solidaritat Catalana

La Llei de Jurisdiccions (1906-1931) va ser una normativa segons la qual es posaven sota jurisdicció militar les ofenses orals o escrites contra la bandera, la pàtria i l’honor de l’exèrcit. Aquesta llei:

• Subordina el poder civil al militar.
• Limita la llibertat d’expressió.
• Criminalitza el catalanisme (i altres ideologies).

Com a reacció a aquests fets es crea la Solidaritat Catalana (una aliança de les forces polítiques catalanes, des dels carlins als republicans) contra la «Llei de Jurisdiccions», constituint-se mesos més tard com a coalició electoral.

El Regeneracionisme

El regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que, entre els segles XIX i XX, pretén reflexionar objectivament...

Fases Militars de la Guerra Civil

Primera Fase (juliol-desembre de 1936): Primers Mesos i Avanç Franquista

Campanya de Madrid

Primer objectiu militar. Mola envia columnes des de Pamplona mentre Franco inicia una expedició (que fracassa).

Moviments de Franco

• Pas de l'Estret: Franco inicia contactes internacionals i rep ajuda de l'aviació italiana feixista des de Ceuta. Inici de la conquesta de la península.
• Ocupació de Còrdova i Granada: Planegen conquerir de sud a centre de forma directa.
• Canvi de plans per resistència: Des de Sevilla passen per Extremadura fins a Madrid.
• Batalla de Badajoz (14 AGO): 4.000 afusellaments (defensa republicana).
• Avanç des de la Vall del Tajo fins a Toledo: Lluita per la defensa de l'Alcàsser (28 SET), únic lloc