Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Oposicions

Impacte de la Crisi i l'Ascens dels Totalitarismes

Conseqüències de la Crisi Econòmica

La crisi econòmica global va tenir un profund impacte en la societat i la política de l'època.

Impacte Social

• La desocupació i les desigualtats socials van créixer significativament.

Impacte Polític

• La depressió va desprestigiar la democràcia i va afavorir l’auge d’ideologies que es presentaven com a salvadores, com el totalitarisme entre la classe mitjana i el comunisme.

Propostes de Solució a la Crisi

Cada país va intentar sortir de la crisi buscant les seves pròpies fórmules.

L'Autarquia

Una de les propostes va ser l'autarquia, que consistia en explotar els recursos propis i comprar a l’exterior el mínim possible.

El Keynesianisme i el New Deal

La...

La Guerra Freda

Causes

Acabada la Segona Guerra Mundial, van reaparèixer les diferències ideològiques (capitalisme-comunisme) entre els aliats. La rivalitat entre els EUA i l'URSS es va mantenir en una tensió internacional permanent, un constant rearmament i conflictes mitjançant aliats, ja que l'arsenal nuclear no feia possible un conflicte directe.

Europa i Alemanya

Europa i Alemanya van quedar dividides (teló d'acer). Europa Occidental va rebre una important ajuda econòmica dels EUA a canvi d'excloure els partits comunistes (Pla Marshall: 1947) i es va crear una aliança militar (OTAN: 1949). L'URSS va imposar els partits comunistes a Europa Oriental, va crear una aliança econòmica (COMECON: 1949) i una aliança militar (Pacte de Varsòvia:...

I. Empresa periodística i sistema de mitjans

1. Sistema nacional de mitjans

• Problemes del cas espanyol: professió dèbil, concentració de la propietat (hor, ver, mult), manca d'un ens regulador (CNMC-CAC), mitjans públics i total dependència econòmica.

Comparing the Media Systems - Hallen i Mancini

3 sistemes de mitjans:

Sud mediterrani, nord atlàntic i nord central.

4 paràmetres d'estudi:

• Estructura i desenvolupament del mercat de mitjans
• Paral·lelisme polític a la societat (pluralisme intern-extern)
• Professionalització del periodisme (autonomia, existència o no de normes professionals específiques, existència o no d'orientació del servei públic)
• Intervenció de l'estat en el sistema de mitjans (ajudes econòmiques directes, lleis de

França, segle XVIII: Crisi econòmica i social

Collites dolentes, descontentament popular i alça de preus. Els burgesos, marginats políticament, veien els càrrecs monopolitzats pels privilegiats. La monarquia en crisi no s'atrevia a exigir impostos a l'aristocràcia.

L'esclat de la Revolució (1789)

Els privilegiats es neguen a acceptar impostos, obligant Lluís XVI a convocar els Estats Generals: clergat, noblesa i tercer estat. La negativa a una representació justa del tercer estat provoca l'abandonament de la reunió. Al pavelló de Versalles, creen l'Assemblea Nacional i inicien una constitució. El poble, en suport, assalta la Bastilla i esclaten revoltes antisenyorials amb la crema de residències nobiliàries. A la tardor, Lluís XVI...

L'Arribada a la Mediterrània (Novembre 1937 - Juny 1938)

A finals de 1937, els republicans encara confiaven a guanyar la guerra. Van consolidar un nou exèrcit republicà dirigit per Vicente Rojo. Aquest nou exèrcit va desfermar diferents ofensives, la més important, la de Terol. El febrer de 1938, Franco va tornar a ocupar Terol i va iniciar la campanya d'Aragó (març 1938), que va comportar el desplaçament del front de guerra a Catalunya. El 3 d'abril, els nacionals van ocupar Lleida i altres poblacions catalanes com Tremp. L'ofensiva va continuar cap al sud, en direcció a València. El territori republicà va quedar dividit en dues zones, i una part de Catalunya va quedar aïllada de la resta.

L'Ocupació de Catalunya (Juliol 1938 -

El Bienni Progressista (1931 - 1933)

A l’abril de 1931, amb la victòria de la República, es va iniciar el bienni progressista o bienni d’esquerres. Durant aquest període, veurem com les forces d’esquerres impulsaran un ambiciós programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar Espanya i, per tant, solucionar els problemes del país.

Reforma Agrària

La reforma agrària és la més important i ambiciosa. L’objectiu és posar fi al latifundisme, que existeix sobretot al centre i al sud de la Península, i al mateix temps, millorar les condicions de vida dels jornalers. Per tant, aquesta reforma és la més rellevant.

Largo Caballero, Ministre de Treball, elabora uns decrets previs a la reforma agrària, que establien...

Gener 1930: Dimissió de Primo de Rivera

Dictablanda: General Berenguer

• Retorn al règim polític anterior a la República impossible.
• Partits dinàstics desprestigiats i desorganitzats. Opinió pública: rei = dictadura. Forces antidinàstiques: Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930).

Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930)

• Nova aliança: republicans, republicans catalanistes i gallecs, monàrquics convertits, PSOE, CNT.
• Objectiu: Supressió monàrquica i proclamació de la República.
• Constituir un govern provisional i Corts constituents per a una nova constitució i Estatut.

Estratègia

• Insurrecció (exèrcit) + vaga general + agitació social (15 de desembre).
• Resultat: Militars es van avançar al 12 de desembre i la insurrecció va fracassar.

Els polítics liberals sabien que els canvis en l’estructura de la propietat havien originat una gran expansió de l’agricultura a altres països. Per aquesta raó, pensaven que la principal mesura per posar fi a l’endarreriment del camp espanyol era acabar amb totes les restes del règim senyorial que encara es mantenia en bona part de les regions del país. Una d’aquestes mesures era eradicar el sistema de propietat de “mans mortes” i vendre aquestes terres a propietaris que modernitzessin el camp.

Encara que es poden apuntar alguns precedents durant les Corts de Cadis i el Trienni Liberal, els canvis es produeixen arran de les desamortitzacions, consistents en l’apropiació per part de l’Estat de gran part dels béns de l’Església...

Castilblanco:

§Inicis: 20 de desembre de 1931, poble de 900 habitants; jornalers convoquen una manifestació per reclamar treball.

·La Guàrdia Civil la dissol per no tenir permís. Es convoca una nova manifestació pel 30-31 de desembre: vaga general de dos dies, concentració de 300-500 manifestants (no autoritzada per l’Ajuntament).

§La Guàrdia Civil intenta dissoldre la manifestació:

·Enfrontaments amb la Guàrdia Civil. A causa d’un tret (accident/premeditat) resulta ferit de mort un manifestant.

§El poble linxa els 4 guàrdies civils. Els responsables s’escapen i s’amaguen.

§Arribada d’un gran nombre de guàrdies: detencions i empresonaments.

·22 processats; 6 condemnes de mort commutades per cadena perpètua.

Arnedo:

§La Rioja,...