Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser un dels successos més catastròfics de la història, amb una xifra de morts que es calcula que va arribar als 50 milions de persones. A aquesta tragèdia humana s'hi han de sumar les pertorbacions dels presoners, les seqüeles dels camps de concentració, la desorganització familiar, la fam i l'esforç d'adaptació dels soldats tornats a la vida normal. També van desaparèixer vies de transport, carreteres, ponts, plantes industrials i es van veure afectats els camps més fèrtils.

Aquest conflicte, el més devastador del segle XX, va tenir com a desencadenant principal l'expansionisme nazi, encoratjat per les conseqüències del Tractat de Versalles i la Crisi del 29, i que les democràcies occidentals...

La Batalla de l'Ebre i l'Ocupació de Catalunya

La Batalla de l'Ebre va ser una de les més grans de la guerra, i l'últim intent republicà per recuperar territori i unir les dues zones que els quedaven. El 25 de juliol, l'exèrcit republicà va travessar l'Ebre entre Mequinensa i Amposta i va avançar fins a les portes de Gandesa. Franco va haver d'enviar una gran quantitat de reforços, incloent-hi les aviacions alemanya i italiana, per aturar l'atac primer; i després contraatacar, obligant els republicans a replegar-se, al novembre. La batalla va deixar l'exèrcit republicà delmat, de tal manera que Franco va decidir endegar l'ofensiva contra Catalunya.

La Fi de la Guerra

A la República només li quedava l'anomenada zona centre, que comprenia...

El Trienni Liberal (1820-1823): Reformes i Context

L'1 de gener de 1820 va triomfar el pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Rafael del Riego al capdavant d'una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan (Sevilla), que havien d'embarcar per anar a combatre a les colònies americanes. La passivitat de l'exèrcit reial i l'acció dels liberals a les ciutats van obligar el rei a acceptar la Constitució de 1812. A més, es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia, va permetre el retorn de liberals i afrancesats i va convocar eleccions, que els liberals van guanyar.

Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals i van iniciar una obra reformista molt important. Una sèrie de...

Fases Clau de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Origen i Inici de la Primera Guerra Mundial

La guerra es va iniciar a causa del moviment de les tropes amb l'objectiu d'obtenir una victòria ràpida. Alemanya volia atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg.

• Front Occidental: Inicialment, els francesos van atacar Alemanya. Mentrestant, l'exèrcit germànic va avançar sobre Bèlgica i va conquerir part de França. El mariscal Joffre va reorganitzar l'exèrcit francès i va aturar l'avanç dels alemanys a la Batalla del Marne.
• Front Oriental: A l'Est, els russos van sorprendre els alemanys, però van ser frenats a la Batalla de Tannenberg. Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir alguns territoris ocupats pels russos i va conquerir

El Missatge a la Reina Regent (1888)

És una font històrica primària pel seu origen (contemporània dels fets que narra). Per la seva naturalesa, és un text programàtic i el seu contingut és polític. Es tracta d'un document públic, un fragment d'un text de caràcter reivindicatiu, anomenat Missatge a la Reina Regent, que demanava autonomia política per a Catalunya dins de l'Estat espanyol. Les seves principals demandes eren:

• Que Catalunya recuperés les llibertats retallades que tenia abans dels Decrets de Nova Planta.
• Que les Corts catalanes fossin sobiranes i poguessin votar els pressupostos de Catalunya, així com decidir la contribució de Catalunya a les despeses generals d'Espanya.
• Que Catalunya tingués el seu propi govern interior.

La Revolució a la Rereguarda Republicana (1936-1937)

1. Aparició de Nous Poders (Comitès)

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (integrat per ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC i POUM) va esdevenir el centre de poder a Catalunya. Aquest comitè va sorgir perquè els obrers volien controlar l'ordre públic, organitzar les milícies i l'economia. Es va autodissoldre l'1 d'octubre a causa de les derrotes militars, l'expansió dels comitès i la dificultat per coordinar-los. El 26 de setembre, Josep Tarradellas va crear un govern d'unitat.

2. Creació de les Milícies Populars

Les forces republicanes es van formar amb civils i voluntaris, inicialment organitzats per grups d'esquerres.

3. Col·lectivitzacions de l'Economia

Amb la fugida,...

La Revolució Francesa

Causes de la Revolució Francesa

• Crisi agrària: Escassetat d'aliments que va propiciar l'aparició de la fam i un posterior descontentament dels camperols, que no podien treballar les terres ni viure dignament.
• Dèficit de l'Estat: Les finances reials estaven en fallida a causa de les guerres i les despeses excessives de la cort i la noblesa.
• Descontentament de la burgesia: Malgrat el seu creixent poder econòmic, la burgesia no tenia representació política ni influència en les assemblees.
• Descontentament de les classes populars i urbanes: Afectades per l'escassetat d'aliments i una greu crisi econòmica.

Tots aquests factors van portar el rei de França, Lluís XVI, a convocar els Estats Generals, una assemblea que agrupava...

MANIFEST DELS PERSES (1814)

Tipus de font

Aquesta font és un extracte del Manifest dels Perses. És una font primària, textual i oficial, ja que està adreçada directament a la monarquia.

Context històric de la font

Aquest text és del segle XIX a Espanya, creat durant la crisi de l'Antic Règim, posterior a la Guerra del Francès. Està redactat durant el regnat de Ferran VII, just després de les Corts de Cadis i la promulgació de la Constitució de 1812.

Després de la implantació de la Constitució de 1812, es van produir reformes liberals a favor dels ciutadans no privilegiats. Aquests canvis socials incloïen:

• L'abolició de les classes socials (estaments), influenciada per la Revolució Francesa.
• La definició dels drets del ciutadà

Anàlisi de la Constitució de 1876

Aquesta font és un fragment de la Constitució Espanyola elaborada per les Corts i sancionada pel rei Alfons XII el 30 de juny de 1876. Es tracta d'una font textual, primària i contemporània als fets, de caire jurídic i caràcter públic.

Articles principals del document

Aquesta font tracta d’un fragment el qual ens mostra quatre articles de la Constitució de 1876, elaborada per Cánovas amb l’acceptació del Partit Liberal de Sagasta:

• L'article 11 estableix que el cristianisme és la religió oficial de l’Estat i que aquesta s’haurà de manifestar, tot i que també es tindrà tolerància cap a altres religions sense manifestacions públiques d’aquestes.
• L'article 13 parla sobre la declaració dels

Decret de Ferran VII i el seu Impacte Polític

Aquest text és una font directa i primària de caràcter polític. L’autor és el propi rei, Ferran VII, i es dirigeix a la seva nació. El monarca havia abandonat el país com a rei absolutista i retornava, després del tractat de Valençay. Els absolutistes sabien que amb el retorn del monarca disposaven d’una oportunitat pel retorn a l’Antic Règim. Demanaven a Ferran VII que suspengués la Constitució de 1812 i anul·lés les lleis promulgades a les Corts de Cadis.

El Decret del 4 de Maig de 1814

Ferran VII va signar el Decret del 4 de maig de 1814, pel qual abolia la Constitució de 1812 i tota l’obra legislativa de les Corts de Cadis.

Conseqüències del Regnat de Ferran VII

Al llarg...