La Revolució Francesa: causes, fases i esdeveniments clau (1789-1795)

Resum

Aquest document explica les causes de la Revolució Francesa, com la crisi agrària, el dèficit de l'Estat i el descontentament de la burgesia i de les classes populars. Després recorre les fases de l'Assemblea Nacional Constituent, l'Assemblea Legislativa i la Convenció Nacional fins a la proclamació de la República. L'estudiant aprendrà els fets principals i els canvis polítics i socials del període.

Punts clau

Les causes principals van ser la crisi agrària, el dèficit de l'Estat, el descontentament de la burgesia i la situació de les classes populars urbanes.
Lluís XVI va convocar els Estats Generals, formats per tres estaments: noblesa i rei, clergat i Tercer Estat.
La burgesia va formar l'Assemblea Nacional Constituent després de no aconseguir el vot per cap, fet que va marcar l'inici de la Revolució.
El 14 de juliol de 1789 es va produir la Presa de la Bastilla i es va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
La Constitució de 1791 va establir una monarquia constitucional amb sufragi censatari i separació de poders segons Montesquieu.
La Convenció Nacional va abolir la monarquia i va proclamar la República, amb els girondins com a majoria després de les eleccions.

Posa't a prova

La Revolució Francesa

Causes de la Revolució Francesa

Crisi agrària: Escassetat d'aliments que va propiciar l'aparició de la fam i un posterior descontentament dels camperols, que no podien treballar les terres ni viure dignament.
Dèficit de l'Estat: Les finances reials estaven en fallida a causa de les guerres i les despeses excessives de la cort i la noblesa.
Descontentament de la burgesia: Malgrat el seu creixent poder econòmic, la burgesia no tenia representació política ni influència en les assemblees.
Descontentament de les classes populars i urbanes: Afectades per l'escassetat d'aliments i una greu crisi econòmica.

Tots aquests factors van portar el rei de França, Lluís XVI, a convocar els Estats Generals, una assemblea que agrupava els tres estaments de la societat francesa:

La noblesa i el rei.
El clergat.
El Tercer Estat: format per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols.

Amb aquesta convocatòria, el rei pretenia trobar una solució a la crisi, i un dels temes a tractar era la proposta que la noblesa i el clergat comencessin a pagar impostos per sanejar l'economia.

Aprofitant la reunió, la burgesia va proposar un canvi en el sistema de votació, ja que, sent l'estament amb el major nombre de membres, volia que el vot fos per cap i no per estament. El rei s'hi va oposar, i la burgesia va decidir abandonar els Estats Generals per formar l'Assemblea Nacional Constituent, fet que va marcar l'inici de la Revolució Francesa.

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1792)

El 14 de juliol de 1789, es va produir la Presa de la Bastilla, un esdeveniment simbòlic on els membres del Tercer Estat van alliberar els presos polítics.
Es va decretar l'Abolició Jurídica del Feudalisme, eliminant els privilegis estamentals i la servitud.
Es va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, un document fonamental que va transformar els serfs en ciutadans amb drets.
La Constitució de 1791: De caràcter moderat i liberal, va afavorir els propietaris i va establir les bases del nou règim.
- La monarquia esdevingué constitucional, amb un poder limitat.
- S'instaurà el Sufragi Censatari, restringint el dret a vot als ciutadans amb propietats.
- La Separació de Poders, segons la teoria de Montesquieu:
  - Poder Legislatiu: exercit per l'Assemblea.
  - Poder Executiu: en mans del Govern.
  - Poder Judicial: independent, exercit pels jutges.
- El Dret a la Propietat Privada es va reconèixer com a fonamental.
- La Llibertat Econòmica.
La Llei Le Chapelier: Prohibia les associacions obreres i gremis, afavorint la llibertat d'empresa.
La Desamortització: Els béns de l'Església i de la noblesa van ser expropiats i venuts per l'Estat per sanejar les finances públiques.
La Constitució Civil del Clergat: El clergat va passar a ser funcionari de l'Estat i els seus béns van ser nacionalitzats.

Aquests canvis van generar el descontentament de la noblesa i d'una part del clergat, que es van aliar amb Àustria per intentar restaurar l'Antic Règim. Aquesta situació va portar a la proclamació de l'Assemblea Legislativa (1791-1792).

L'Assemblea Legislativa (1791-1792)

Durant aquest període, la Revolució es va radicalitzar. Es va declarar la guerra a Àustria, que comptava amb el suport de la noblesa francesa exiliada i els partidaris de l'Antic Règim.

Després de la victòria francesa, es va proclamar la Convenció Nacional. El rei Lluís XVI va intentar fugir, però va ser capturat i tancat al Palau de les Tuileries, a l'espera d'una decisió sobre el seu destí.

La Convenció Nacional (1792-1795)

Es va abolir la monarquia i es va proclamar la República. Després de les eleccions, els girondins van obtenir la majoria.

Preguntes freqüents

Quines van ser les causes de la Revolució Francesa?

Les causes principals van ser la crisi agrària amb escassetat d'aliments, el dèficit de les finances reials, el descontentament de la burgesia sense representació política i la greu crisi que afectava les classes populars urbanes.

Què va ser l'Assemblea Nacional Constituent?

Va ser l'assemblea formada pel Tercer Estat quan va abandonar els Estats Generals després de no aconseguir que el vot fos per cap. Va impulsar reformes com l'abolició jurídica del feudalisme i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

Què va establir la Constitució de 1791?

Va establir una monarquia constitucional amb poder limitat, el sufragi censatari que restringia el vot als propietaris i la separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial.