El sistema canovista i el frau electoral durant la Restauració borbònica

Resum

Aquest document explica el sistema polític de la Restauració borbònica (1874-1931) impulsat per Cánovas del Castillo, amb la Constitució de consens, el torn pacífic entre conservadors i liberals i el Pacte del Pardo. També detalla com funcionava el frau electoral mitjançant l'encasellat, els cacics i les tupinades, i les seves conseqüències.

Punts clau

Cánovas del Castillo va impulsar el sistema canovista, que integrava la dreta i l'esquerra moderada després del retorn d'Alfons XII el 1875.
La Constitució de consens era genèrica i flexible, tenia sobirania compartida entre el rei i les Corts i establia un estat confessional.
El torn pacífic es basava en l'alternança entre el Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal de Sagasta, per evitar pronunciaments militars.
El Pacte del Pardo (1885) va comprometre Sagasta i Cánovas a mantenir la monarquia borbònica i a alternar-se en el poder.
L'encasellat decidia per endavant els diputats de cada districte, i els cacics garantitzaven el resultat a les zones rurals mitjançant el control del vot.
Les tupinades consistien a inflar el cens amb noms de difunts o inventats i a falsificar els recomptes a les meses electorals.

Posa't a prova

La Restauració Borbònica (1874-1931)

L'arribada d'Alfons XII i la pacificació inicial

El 9 de gener de 1875, Alfons XII arriba a Espanya, rebut amb entusiasme popular. En els dos primers anys del seu regnat:

1876: L'exèrcit derrota els carlins. Cánovas del Castillo aboleix els furs, però respecta el concert econòmic del País Basc i Navarra.
1878: Es pacifica l'illa de Cuba amb la Pau de Zanjón.

El sistema canovista

El sistema canovista integra la dreta i l'esquerra moderada. Les classes socials favorables al règim són:

Terratinents castellans i andalusos
Burgesia basca i catalana
Jerarquia eclesiàstica

Cánovas, conscient que no es pot tornar a la situació anterior, redacta una nova constitució de consens (s'aplica fins al 1931, i durant la dictadura de Primo de Rivera es suspèn). Característiques de la Constitució:

Genèrica i flexible (primer el Senat conservador, el 1890 el Senat unionista)
Sobirania compartida (rei i Corts)
Corts bicamerals (Congrés i Senat)
Llibertats de la Constitució del 1869
Estat confessional: se suprimeix la llibertat de culte i es subvenciona el culte catòlic.

El Torn Pacífic (fins a 1909)

Fins aleshores, el problema era que els moderats acaparaven el poder. Cánovas instaura una alternança de poder per evitar pronunciaments. Es basa en dos partits dinàstics:

Partit Liberal:
- Líder: Práxedes Mateo Sagasta
- Govern: antics progressistes i demòcrates
- Classe social: classe mitjana i petita burgesia
- Defensa: lliurecanvisme, llibertat religiosa
Partit Conservador:
- Líder: Cánovas del Castillo
- Govern: antics moderats i unionistes
- Classe social: terratinents, alta burgesia industrial, església
- Defensa: proteccionisme i catolicisme

La crisi política de 1885

El 1885, Alfons XII mor de tuberculosi. Deixa la regència a Maria Cristina d'Àustria (1885-1902). Per evitar el ressorgiment dels carlins o republicans, es firma el Pacte del Pardo: Sagasta i Cánovas es comprometen a mantenir la monarquia borbònica i a alternar-se en el poder. Funciona fins a la mort dels dos (1881-1909).

Eleccions (1876-1899)

En 10 eleccions, 6 guanyen els conservadors i 4 els liberals. Aquestes eleccions eren falsejades. A Espanya, els governs no eren fruit de la decisió lliure dels votants. El sistema era antidemocràtic i requeria un acurat sistema electoral. Els canvis de govern es decidien en els cercles de poder entre els líders dels dos partits i amb l'arbitratge del monarca.

Com funcionava el frau electoral?

El rei feia d'àrbitre, actuant de forma neutra. Decidia que s'havia de canviar de govern, destituïa el govern vigent, avisava al cap de l'oposició i li deia de formar un nou govern i convocar eleccions.
Es convocaven eleccions i es procedia a fer l'encasellat. Es decidien els diputats que havien de guanyar a cada districte electoral i es posaven els noms en una casella. L'encasellat sempre tenia una majoria (del partit que volia governar).
El ministre de Governació organitzava les eleccions i transmetia ordres als governadors civils de les províncies, que ho transmetien als cacics (clau del frau electoral). Els cacics tenien prou poder per garantir el resultat perquè tenien prou empleats i contactes per orientar el vot d'un nombre elevat de gent, sobretot en àmbits rurals. Una altra forma de frau electoral eren les tupinades: s'engruixia el cens amb noms de difunts o gent inventada. El dia de les eleccions, hi havia funcionaris que passaven pels col·legis electorals per votar en nom dels morts o inventats. A les meses electorals, s'afegien vots a les urnes i es falsificaven els recomptes.
El dia de les eleccions, els resultats de les zones rurals, controlades pels cacics, solien ajustar-se amb el previst en l'encasellat. En canvi, en grans ciutats, el resultat podia variar i, a vegades, no era el desitjat.

Conseqüència: abstencionisme del 80%.

Preguntes freqüents

Què era el sistema canovista?

El sistema canovista va ser el règim polític de la Restauració, ideat per Cánovas del Castillo, que integrava la dreta i l'esquerra moderada i es basava en una constitució de consens i en l'alternança de poder entre dos partits dinàstics.

Què era l'encasellat?

L'encasellat era la decisió prèvia, presa en els cercles de poder, sobre quins diputats havien de guanyar a cada districte electoral. Sempre garantia una majoria al partit que volia governar.

Qui eren els cacics?

Els cacics eren líders locals que, mitjançant empleats i contactes, orientaven el vot d'un nombre elevat de persones, sobretot en àmbits rurals, i eren la clau del frau electoral.