L’eix central del sistema polític absolutista era el *Dret Diví*, segons el qual, l’autoritat dels monarques provenia del propi Déu i, per tant, només a Ell havien de retre comptes.
Per aquesta raó, el monarca no compartia el poder amb cap institució ni s’havia de sotmetre a cap control.
L’Estat, doncs, passava a estar controlat pel monarca, que concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) i, en conseqüència, tenia un poder absolut.
L'artífex d’aquesta teoria va ser el rei francès **Lluís XIV**, que va resumir l'Absolutisme amb la frase: *“L’Estat sóc jo”*.
El Despotisme Il·lustrat: Reformisme sense Poble
Malgrat l’exemple anglès, l’Absolutisme va continuar imperant en totes les monarquies europees al llarg del segle XVIII.
Així i tot, molts monarques van tractar de combinar la seva autoritat indiscutible amb idees de progrés, racionalització i modernitat. D’aquesta manera va néixer el **Despotisme Il·lustrat**, resumit amb la frase: *“Tot per al poble, però sense el poble”*.
Així, es va realitzar una política reformista que tractava, entre altres coses, de:
Racionalitzar l’administració estatal.
Reformar l’ensenyament.
Modernitzar l’agricultura.
Desenvolupar les manufactures.
Liberalitzar parcialment el comerç.
De totes maneres, aquestes polítiques van tenir un èxit prou reduït, ja que resultava impossible fer una reforma profunda del sistema mentre es mantenia intacte l’Absolutisme i la societat estamental.
La Il·lustració: Qüestionant l'Antic Règim
La **Il·lustració** va ser un corrent intel·lectual desenvolupat al llarg del segle XVIII que posava en qüestió els principis de l’Antic Règim.
Els precedents més immediats van sorgir de la mà dels pensadors anglesos **John Locke** i **Isaac Newton**, que, respectivament, van plantejar la separació de poders i el mètode científic.
No obstant això, va ser *França*, on es trobava la forma més pura de l'Antic Règim, on la Il·lustració va tenir més pes.
Guerra d'Independència dels Estats Units
La guerra contra la metròpoli va ser molt llarga i dura, ja que els colons van haver de fer ús de la *guerra de guerrilles* contra un enemic millor armat i preparat.
La situació va canviar amb l’ajuda militar i financera que van proporcionar **França** i **Espanya** als rebels, ja que volien afeblir els anglesos, amb els quals mantenien una profunda i llarga rivalitat.
Finalment, el Regne Unit va haver d'acceptar la independència dels Estats Units al **Tractat de París (1783)**.
La Constitució dels Estats Units (1787)
El 1787, el nou estat va redactar la primera constitució escrita de la història. El text constitucional assegurava la separació i l’equilibri dels poders executiu, legislatiu i judicial i establia una estructura federal a la república, que donava un gran marge d’autogovern als estats.
Per damunt dels estats hi havia el govern federal, que tenia la responsabilitat dels afers exteriors, defensa, finances i moneda, encara que el president mantenia amplis poders.
La Constitució es complementava amb la **Declaració de Drets**, que garantia nombroses llibertats als ciutadans dels EUA, que no podien ser privades sense un procediment judicial.
