Accés al coneixement: inducció, deducció i Russell

Accés al coneixement i tipus

Seguidament, en el capítol sis i següents, argumenta que el coneixement s’extreu a partir de l’anàlisi dels fenòmens; així mateix, arriba a plantejar una distinció sobre els dos tipus d’accés al coneixement.

Accés directe i accés indirecte

En l’accés directe obtenim un coneixement per mitjà de les dades sensorials, sense cap intermediari. Ho podem expressar lingüísticament, però només se centra en el que jo crec com a individu particular.

A més a més, segons l’autor, podem obtenir coneixement mitjançant l’accés indirecte o la inferència, en el qual es realitza la crítica. El mateix principi d’inducció no pot ser ni demostrat ni refutat mitjançant l’experiència; si resulta conegut, ha de ser-ho en virtut de la seva evidència intrínseca.

Deducció

D’una banda, per obtenir coneixement mitjançant la deducció, tot el que necessito és una premissa veraç —una afirmació inicialment una premissa universal, és a dir, vàlida per a la resta d’individus— i una premissa particular. A través d’aquestes obtenim una conclusió particular, però no s’ofereix un coneixement nou; encara que la certesa sigui absoluta, la informació és pobra.

Inducció

D’altra banda, la inducció —en la qual se centra Russell en aquest fragment— es basa en un conjunt de premisses considerades afirmatives amb l’objectiu d’obtenir una conclusió universal. Per tant, és un mètode menys segur, obtingut a partir d’un conjunt de premisses particulars, però que ofereix una major probabilitat.

Per exemple, el text expressa la idea que, tot i que sempre sembli sortir el sol, no ho podem afirmar amb absoluta certesa; només és molt probable que surti l’endemà, ja que no podem tenir una certesa absoluta, sinó només un coneixement de probabilitat.

Paradoxa de Russell i teoria dels conjunts

A més a més, un altre aspecte destacat del pensament de Russell és la seva aportació sobre la primera paradoxa descoberta que porta des d’aleshores el seu nom: la paradoxa de la classe de totes les classes que no són membres d’elles mateixes. El principi que calia respectar era que cap totalitat no pot contenir membres definits en termes d’ella mateixa; així doncs, aquest principi el coneixem com la teoria de conjunts.

• Accés directe: coneixement per dades sensorials.
• Accés indirecte: coneixement per inferència i crítica.
• Deducció vs inducció: certesa contra probabilitat.