L'Acció Reformista dels Governs d'Azaña (1931-1933)

L'Acció Reformista del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Després de la dimissió de Niceto Alcalá Zamora, aquest va encarregar a Manuel Azaña la formació del govern. Aquest executiu va continuar les reformes establertes pel govern provisional, centrant-se en la reforma agrària, la reforma militar i la concessió de l’Estatut d’Autonomia a Catalunya.

La Qüestió Religiosa i el Laïcisme

Pel que fa a la qüestió religiosa, l’objectiu de la República va ser limitar la influència de l’Església en la societat espanyola. L’esquerra considerava l’Església com la causant de l’endarreriment cultural d’Espanya. Les mesures principals van ser:

• La dissolució de l’ordre dels jesuïtes.
• La creació de la Llei de Congregacions, que limitava la possessió de béns i l'activitat dels ordres religiosos.

La Reforma de l'Exèrcit

A l’àmbit de l’exèrcit, la reforma impulsada per Azaña pretenia crear un exèrcit professional i modern. Les accions principals van ser:

• La reducció dels efectius de l’exèrcit.
• La fi de la macrocefàlia (la desproporció d'oficials, ja que hi havia 1 oficial per a cada 3 soldats).
• La promulgació de la Llei de Retir, que permetia als oficials retirar-se amb el sou íntegre.

A més, es va crear la Guàrdia d’Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República. La dreta va aprofitar el descontentament que va causar la reforma per animar i promoure una revolta contra el nou règim.

La Reforma Agrària: Accés a la Terra

Per modernitzar el país, s’havia de dur a terme una reforma agrària que donés accés a la terra a molts agricultors en una Espanya on predominava el latifundisme. La Llei de la Reforma Agrària, aprovada el setembre de 1932, permetia l’expropiació de terres sota diferents condicions:

• Sense indemnització: Només les terres dels Grandes de España.
• Amb indemnització prèvia: Les terres de senyoriu o les mal conreades.

Moltes terres van quedar a disposició de l'Estat. No obstant això, la lentitud i el fracàs en l'aplicació de la reforma van constituir un dels motius de decepció dels camperols.

Educació i Cultura

L’objectiu principal de l’obra educativa i cultural era promoure una educació liberal i laica i fer de l’Estat el garant del dret a l’educació. Com a mesura destacada, es van crear 10.000 escoles noves.

Reformes Laborals i Conflictivitat Social

Les reformes laborals van ser presidides per Largo Caballero, qui des del Ministeri de Treball va propiciar un seguit de reformes per millorar les condicions de treball. Es van aprovar lleis fonamentals com:

• La Llei de Contractes de Treball.
• La Llei de Jurats Mixtos.

Malgrat les millores, la impaciència dels treballadors davant la lentitud de les reformes va donar lloc a una onada de conflictivitat. La CNT va veure en aquesta situació l’ocasió idònia per propiciar la revolució. Les vagues, insurreccions i ocupacions de terres van anar en augment durant aquest període.