Actituds Socials i Repressió durant el Franquisme: Classes i Famílies del Règim
Les Actituds Socials davant el Franquisme
Les diferents actituds socials pel que fa al franquisme s'han classificat bàsicament en tres: suport, passivitat i rebuig.
- Suport: Des del primer moment, la dictadura va comptar amb el suport de les classes altes i de bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d'Espanya.
- Passivitat: El trauma de la guerra va atemorir la classe mitjana, que va desenvolupar una actitud majoritàriament passiva davant la dictadura.
- Rebuig: La major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil, i van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes. Malgrat això, una minoria va exercir una oposició activa al règim franquista.
Les “Famílies” del Règim
El funcionament polític del règim franquista estava restringit als grups que havien mostrat la seva adhesió incondicional al Caudillo. Dins del franquisme, però, sempre hi van coexistir "families" o tendències ideològiques diferents, que rivalitzaven per aconseguir tant poder com influència fos possible.
Tendències i Grups d'Influència
Durant els primers anys hi van predominar els grups que havien participat durant la guerra en el bàndol franquista. Igualment hi van tenir un cert reconeixement els sectors conservadors incorporats a la causa franquista durant la guerra.
L'Església va influir també en la vida política del règim a través de diferents grups de pressió d'inspiració catòlica, com l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes (ACNDP), i a partir del 1960, l'organització Opus Dei.
La Repressió sobre els Vençuts
La creació d'un nou ordre totalitari exigia posar fi a tots els moviments i les ideologies que havien defensat la causa republicana durant la Guerra Civil. Així, es va procedir a la institucionalització d'una repressió que perpetuava la divisió entre vencedors i vençuts.
Mecanismes i Objectius de la Repressió
Els vencedors planificaven una política repressiva molt severa que no només pretenia castigar els vençuts, sinó també que el càstig fos exemplar per tal de prevenir i evitar tota actuació opositora.
Víctimes i Executors
Milers de persones van ser empresonades, perseguides, torturades o executades. També es va incitar la població a denunciar les persones sospitoses de desafecció al règim.
L'exèrcit va ser el braç executor principal de la repressió, ja que durant els primers anys de la postguerra, la majoria de les causes van ser jutjades per consells de guerra.
Evolució Jurisdiccional
A partir del 1963 es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), que va inaugurar una jurisdicció civil especial per jutjar els delictes polítics de caràcter no violent.