Actors i Plans Urbanístics: La Transformació de la Ciutat

Actors en la Transformació de la Ciutat

Propietaris Privats de Sòl Urbà

Són persones que posseeixen terrenys per a construir. Quan obtenen permisos per a edificar, es converteixen en promotors immobiliaris. Els privats busquen maximitzar el benefici mitjançant l'especulació immobiliària, mentre que els públics busquen satisfer les necessitats de la gent, especialment la més necessitada.

Especulació immobiliària: vendre per sobre del preu de mercat. Per què entre el 2000 i el 2007 el preu de la vivenda es va incrementar? Perquè la gent no parava de comprar, i això feia que el preu pugés.

Pot ser causada per una bombolla d'eufòria econòmica. També va créixer per la requalificació de terrenys. Si el preu puja, és perquè el barri guanya en equipaments.

Empresaris

Són protagonistes de les transformacions de la ciutat. Busquen la millor ubicació per al seu negoci. Quan les empreses industrials marxen del centre, l'espai que deixen buit a la ciutat és objecte d'especulació i requalificació.

Poders Públics

Ajuntaments, diputacions, governs autonòmics i estatals. En el conflicte de creació de ciutats, han de tenir un rol arbitral. Ens representen a tots.

Les seves dues funcions bàsiques són:

• Mitjançant els plans urbanístics, decideixen els usos del terreny urbà i com s'ha d'expandir la ciutat.
• Regular els desequilibris interns, cosa que implica resoldre els problemes de necessitat i vivenda de tots els sectors.

Moviments Socials Urbans

Aquí s'inclouen tots els ciutadans que intenten satisfer les seves necessitats bàsiques de vivenda sense especular. Associacions de veïns, afectats per la hipoteca, cooperatives d'habitatge, moviment okupa. Aquest grup vol maximitzar el benestar mitjançant la satisfacció de les necessitats bàsiques. El valor que té per a ells la vivenda és el valor d'ús.

Plans Urbanístics

Plans urbanístics condicionats: parteixen d'una situació preexistent que no es pot ignorar. Exemple: torrents, hauran de tenir en compte el seu reflex.

Plans urbanístics correctius: intenten corregir deficiències i resoldre problemes. Exemple: casc antic de Valls.

Plans urbanístics prospectius: fan una planificació o previsió d'inversions i dibuixen un futur possible i desitjable per a la ciutat.

Plans urbanístics normatius: expropiacions (l'ajuntament es queda la teva propietat al preu que volen).