Adam Smith i les causes de l'imperialisme: impacte i conseqüències

Adam Smith

És qui representa millor els canvis en el pensament econòmic. En les seves obres defineix la nació com a lloc d'intercanvi. La riquesa d'una nació depèn del treball realitzat pel conjunt de les classes socials i la riquesa serà més gran com més s'asseguri la llibertat d'emprendre iniciatives econòmiques i d'intercanviar productes. El liberalisme econòmic considera que es donin les condicions següents:

• la supressió de les regulacions, llei de l'oferta i la demanda, la llibertat d'ocupació i la limitació del paper de l'estat.

Les causes de l'imperialisme:

Raons demogràfiques: La població d'Europa es va doblar. El continent estava superpoblat tot i que van abandonar uns 40 milions de persones.

Raons econòmiques: La necessitat de la indústria europea d'obtenir matèries primeres a baix preu i obrir nous mercats dins del sistema capitalista i l'exportació de capitals. Europa va tenir una depressió econòmica per sobreproducció.

Raons ideològiques i polítiques:

La consciència de superioritat de la cultura europea respecte de les africanes i la creença en el deure civilizador i políticament la rivalitat entre França i Alemanya arran de la guerra i el desig de tenir el lloc més preeminent possible en l'equilibri de forces. També la importància estratègica de determinants punts per a les comunicacions navals.

Les conseqüències:

L'impacte econòmic: conseq. positives la construcció de infraestructures i desenvolupament tecnològic. També es van millorar les condicions de vida de les poblacions autòctones gràcies a la indústria extractiva, l'aprofitament agrari i la introducció de l'economia monetària. conseq. negatives les infraestructures es van fer per a la necessitat de producció i no per la comunicació interna. El creixement econòmic es basa en els recursos naturals de les regions colonitzades. L'economia de les colonies depèn de la metròpoli. Es va destruir l'estructura artesanal tradicional com a conseqüència de la competència dels productes de la metròpoli. Economies basades en el monocultiu i es va abandonar la producció d'aliments de primera necessitat.

L'impacte polític: El colonialisme va introduir un nou sistema judicial i una nova burocràcia. Al continent africà barreja de pobles amb cultures tradicionals i llengües ben diferents.

L'impacte social i cultural: gran explosió demogràfica d'Àfrica pel descens de l'índex de mortalitat gràcies a la medicina. Problemes d'aculturació.

Causes de la guerra:

La rivalitat econòmica entre Gran Bretanya i Alemanya i els interessos financers de França a Rússia expliquen part del conflicte.

Cursa d'armaments: Abans de la guerra es parlava molt de pau però tots es preparaven per a la guerra. Les indústries dels diferents estats s'aplicaren al desenvolupament de l'arma més mortífera: l'artilleria. Obusos i canons. Rivalitats territorials i colonials: la rivalitat per la possessió de colonies. Alemanya va aconseguir colonies a l'Àfrica. L'augment de l'esperit nacionalista: causes psicològiques i històriques. Els francesos havien de defensar-se dels alemanys. Els russos contra els tàrtars i asiàtics i els germànics. Els italians als austríacs. Els eslaus contra els turcs. Diversos pensaments volien aconseguir la unió de tots els europeus: pangermanisme unir els d'origen germànic i paneslavisme unir els d'origen eslau.

Revolució russa

És un procés revolucionari que posa fi a l'autocràcia. Va presentar el naixement de la Rússia moderna i la creació d'un nou model econòmic i social. El profund malestar social, incrementat per la derrota en la guerra russojaponesa, dóna lloc al primer intent de revolució, conseqüència de la repressió de la manifestació del diumenge roig. Es va aconseguir arrencar unes tímides reformes al tsar: l'establiment d'un parlament i l'elaboració d'una constitució autoritària amb aspectes liberals. També es va constituir el soviet. El malestar va arribar a límits insostenibles quan es va anunciar el racionament del pa. Va haver-hi vagues i manifestacions.

Canvis del mapa europeu

Destaquen el naixement de nous estats com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia i Hongria; i la devolució de territoris com Alsàcia i Lorena, que van ser entregats a França. Alemanya va perdre totes les seves colonies.