Adaptacions animals i plantes terrestres
Factors determinants medi terrestre
El sòl és el suport físic bàsic on es desenvolupa la vida terrestre.
La llum: la principal font d'energia en els ecosistemes terrestres és la llum solar, la llum solar que incideix sobre el planeta és més gran a les zones de muntanya que al nivell del mar i augmenta dels pols a l'equador.
La temperatura: experimenta grans variacions, disminueix en augmentar l'altura sobre el nivell del mar (vida de 0-50 graus).
Humitat atmosfèrica: quantitat d'aigua que hi ha a l'aire.
Adaptacions animals terrestres
Epidermis impermeable: evita la deshidratació. Pot arribar a ser molt gruixuda.
Sistema respiratori intern: pot dur a terme l'intercanvi de gasos amb l'aire.
Esquelet intern o extern: permet als animals sostenir-se drets, mantenir la seva forma i desplaçar-se.
Fecundació interna: facilita la unió dels gàmetes i evita la deshidratació.
Aparell digestiu especialitzat en un tipus d'alimentació.
Aïllament tèrmic: alguns animals poden mantenir la temperatura interna constant. Per aïllar-se del fred generen una capa de greix sota la pell i, a més, pèls o plomes.
Adaptacions plantes terrestres
Epidermis impermeable: impedeix la pèrdua d'aigua i protegeix el vegetal.
Teixits de sosteniment: donen forma al vegetal i el mantenen dret.
Col·lènquima: format per cèl·lules vives amb parets gruixudes en les quals abunda la cel·lulosa.
Esclerènquima: format per cèl·lules mortes amb una paret cel·lular engruixida en la qual abunda la cel·lulosa i la lignina.
Fulles: òrgans vegetals que fan la fotosíntesi i l'intercanvi gasós amb l'atmosfera. Les fulles estan especialitzades en captar la llum que necessiten. Per reduir la pèrdua d'aigua, les plantes de clima àrid redueixen la seva superfície.
Flors: òrgans reproductors. Pístil (gàmetes femenins) estams (gàmetes masculins). El pòlen es transportat a altres flors pel vent o per insectes o altres animals (pètals cridaners).
Fruits i llavors: els fruits protegeixen les llavors a l'interior i faciliten la seva dispersió.
Letargia hivernal: les plantes caducifòlies habiten zones amb èpoques fredes o molt seques (per entrar en fase de repòs).