ADN: Estructura, Replicació i Experiments Clau

1. Els Àcids Nucleics

Els àcids nucleics transmeten i emmagatzemen la informació genètica. Estan formats per nucleòtids. Cada nucleòtid està compost per:

• Un grup fosfat (fosfat i oxigen).
• Un glúcid de 5 àtoms de carboni (pentosa), que pot ser ribosa (ARN) o desoxiribosa (ADN).
• Una base nitrogenada, que pot ser adenina, guanina, citosina, timina (només a l'ADN) o uracil (només a l'ARN).

Els nucleòtids s'uneixen formant polinucleòtids. Hi ha dos tipus d'àcids nucleics: l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i l'àcid ribonucleic (ARN).

• ADN: Conté tota la informació genètica necessària perquè un ésser viu funcioni i es desenvolupi.
• ARN: Participa en l'expressió de la informació que conté l'ADN mitjançant la síntesi de proteïnes.

2. La Replicació de l'ADN

L'ADN té la capacitat de replicar-se, és a dir, pot fer còpies idèntiques de si mateix. La replicació de l'ADN és de tipus semiconservativa, ja que cada hèlix conserva una cadena original (que va servir de motlle) i una cadena nova.

Durant la replicació hi pot haver errors de lectura, cosa que origina còpies imperfectes de la molècula d'ADN. A la cèl·lula hi ha uns enzims de reparació que detecten els nucleòtids aparellats de manera incorrecta, els retiren i els reemplacen pels correctes.

Les dues cadenes d'ADN sintetitzades constitueixen cadascuna de les dues cromàtides que formaran un cromosoma. La replicació de l'ADN té lloc al final de la interfase. Perquè passi, la cèl·lula necessita les molècules que formen els diferents nucleòtids i un seguit d'enzims, que controlen i dirigeixen el procés en tot moment.

3. L'ADN: Portador d'Informació Genètica

Frederick Griffith i Oswald Avery van aportar la prova definitiva que la molècula portadora de la informació genètica era l'ADN, i no les proteïnes.

Experiment de Griffith (1928)

Griffith va fer experiments amb el bacteri Streptococcus pneumoniae, causant de la pneumònia. Va observar dues soques:

• Soca S: Virulenta, causava la mort del ratolí.
• Soca R: No virulenta.

Va descobrir que, en barrejar bacteris S morts amb bacteris R vius, alguns ratolins morien. Va anomenar "factor transformant" a la substància dels bacteris S morts que transformava els bacteris R en virulents.

Explicació d'Avery (1944)

Avery i els seus col·laboradors van determinar que l'ADN era el "factor transformant". L'ADN dels bacteris S morts entrava en els bacteris R vius, atorgant-los la capacitat de produir la càpsula bacteriana i, per tant, de ser virulents. Experiments posteriors van demostrar que l'ADN és el material genètic en tots els éssers vius.