Adolfo Suárez, Llei de Reforma Política i Constitució de 1978

Adolfo Suárez i la Transició Democràtica

L'Elecció de Suárez i la Llei de Reforma Política (LRP)

L'elecció d'Adolfo Suárez per a formar govern va ser rebuda amb moltes reticències per l'opinió pública. Suárez va formar un govern amb persones relativament joves, que procedien dels quadres secundaris del règim franquista.

Aprovació de la Llei de Reforma Política (1976)

La Llei de Reforma Política es va votar en referèndum el 15 de desembre de 1976. Aquesta llei preveia la celebració d'eleccions generals amb sufragi universal directe.

Hi va haver una campanya en contra, tant per part de l'oposició, que volia l'abstenció, com dels franquistes, que volien el vot negatiu. Malgrat això, la participació va ser molt alta (el 77%), i el percentatge del sí va ser aclaparador (el 94%). La LRP va ser aprovada en el referèndum per una immensa majoria de la població.

Tensió i Violència durant la Transició (1977)

Durant els primers mesos de 1977, hi va haver alguns problemes que podien posar en perill la transició a la democràcia. L'extrema dreta va assassinar un grup d'advocats que col·laboraven amb Comissions Obreres (CCOO), i va cometre atemptats contra llibreries i institucions.

Les Primeres Eleccions Lliures (Juny de 1977)

Al juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures des de l'any 1936. Els anys anteriors s'havien fundat nous partits polítics, la majoria de centre i de centredreta.

• Suárez va crear la UCD (Unió de Centre Democràtic).
• Manuel Fraga Iribarne, antic ministre de Franco, va crear Aliança Popular (AP), partit de dretes.

Els grups nacionalistes com el Partit Nacionalista Basc (PNB), Euskadiko Ezkerra (EE), i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) —encara sense legalitzar a causa del seu republicanisme—, així com Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que més tard formarien la coalició CiU a Catalunya, no van obtenir una representació molt important. Finalment, l'extrema dreta, representada sobretot pel partit Força Nova, es va presentar sense èxit en les eleccions.

En les eleccions de 1977 van triomfar els partits que van utilitzar un llenguatge més moderat i no es van mostrar radicals. Va guanyar la UCD, seguida del PSOE.

La Constitució Espanyola de 1978

Redacció i Aprovació de la Carta Magna

La redacció de la Constitució, que havia d'establir les regles del nou sistema democràtic, va estar a càrrec dels representants dels principals grups del Congrés dels Diputats: tres diputats centristes, un socialista, un comunista, un nacionalista i un d'Aliança Popular.

El 6 de desembre de 1978 es va aprovar en referèndum amb una abstenció del 32%, amb el 88% de vots afirmatius i el 8% de vots negatius. El 27 de desembre, el rei jurava la Constitució. Espanya passava a ser una monarquia parlamentària amb un sistema plenament democràtic.

Característiques Fonamentals

• Reconeixement de drets i llibertats.
• Sobirania popular.
• Divisió de poders.
• Aconfessionalitat de l'Estat.
• Monarquia parlamentària hereditària.
• Estat d'autonomies.

Desenvolupament Legislatiu i Crisi de la UCD (1979-1982)

Una vegada aprovada la Constitució, es van tornar a convocar eleccions generals per a l'1 de març de 1979. Els resultats van ser semblants als de 1977.

Durant els tres anys que van de 1979 a 1982, es va desenvolupar legislativament la Constitució aprovada. Aquest període també va ser de dificultats per al govern de la UCD per les fortes pressions dels sectors nostàlgics de la dictadura franquista, una tensió que culminaria amb l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 (23-F).