L'Agricultura a Espanya i Catalunya al Segle XIX: Evolució i Reptes

Pervivència d'una Economia Agrària

L'Evolució de l'Agricultura Espanyola

Era el sector econòmic més important. La desamortització de Mendizábal imposava el concepte liberal i capitalista de la propietat. Tot i això, es van mantenir els latifundis i la noblesa va augmentar molt les seves propietats. Els principals compradors van ser la burgesia agrària, de negocis i la noblesa terratinent. Els camperols no podien comprar les terres i, amb la desamortització de Madoz, moltes terres i camperols es van veure afectats, fent-los entrar en misèria.

Situació de l'Agricultura

Es caracteritzava per una escassa productivitat i el predomini de mètodes tradicionals. La producció agrícola afectava l'economia i això feia que una mala collita pogués incrementar la mortalitat.

Productes Agraris

Els fonamentals eren el blat i altres cereals que predominaven a l'interior i al sud. Al nord predominaven el blat de moro i la patata, i al litoral predominaven l'olivera i la vinya. Al segle XIX es va produir un augment de la producció per l'extensió de la superfície conreada i no pels mètodes que s'utilitzaven. Els rendiments agrícoles van baixar a causa de l'explotació intensiva de les terres i l'abundància de la mà d'obra. El minifundisme a Galícia i el latifundisme a Andalusia no van estimular que els propietaris introduïssin millores a les seves explotacions.

Agricultura Cerealística

També era un sector molt important, però estava poc evolucionat. Amb l'arribada massiva als ports europeus de cereal nord-americà, el preu era més barat i això va provocar la seva decaiguda. Els propietaris cerealistes van demanar al govern que adoptés mesures proteccionistes, és a dir, aranzels. Això va fer encarir el preu de manera que es van reduir els nivells de consum de les classes treballadores.

Transformacions de l'Agricultura Catalana

Catalunya era un país agrícola. La seva producció es basava en cereals, vinya i olivera, i a les zones de l'interior, el blat. Els rendiments eren baixos a causa de la falta d'adobs. L'olivera va entrar en crisi a causa de la competència italiana. Durant el segle XIX es va estendre al litoral una agricultura modernitzada, els principals conreus de la qual eren la vinya i la fruita seca. El vi s'exportava a Europa i Amèrica. Com que donava tants beneficis, es va estendre el seu conreu per tota Catalunya. Aquest creixement es va veure afavorit pel contracte agrari de rabassa morta, que deia que el propietari cedia una terra boscosa o erma a un camperol i aquest es comprometia a plantar-hi vinya a canvi de retenir una part del fruit obtingut.

El període d'expansió de la vinya va ser entre el 1875 i el 1890, quan va arribar la crisi de la fil·loxera, un paràsit que causa la mort dels ceps. A França, va fer incrementar l'exportació de vi espanyol, mentre que quan va arribar a Catalunya va provocar una greu crisi entre la pagesia. Els pagesos arrendataris van constituir la Unió de Rabassaires el 1893 i van protagonitzar un enfrontament amb els propietaris per millorar els contractes existents.

Beneficis d'una Modernització Agrària

La modernització agrària va comportar els següents beneficis:

• Disminució del guaret
• Augment de l'ús de fertilitzants
• Millora de l'utillatge
• Construcció de canals
• Extensió del regadiu