Agricultura, població rural i transformacions urbanes a Espanya

Comunitats, gentrificació i perifèries

Comunitats tancades: zones residencials exclusives, separades de la resta. Cost de viure elevat.

Gentrificació: procés pel qual persones amb notables recursos econòmics i activitats comercials i artístiques s’instal·len en barris anteriorment degradats. Els desplaçats es traslladen perquè no poden assumir els costos de la vida; si es resisteixen a abandonar-los pot aparèixer assetjament immobiliari, actes de pressió o extorsió.

Perifèries degradades: empobriment que dona lloc a barris perifèrics sense suficient criteri d’integració social i espacial. Barris convertits en guetos.

Agricultura i mercat

1. De l'agricultura tradicional al mercat

Agricultura de subsistència → economia de mercat. L'aparició de noves tècniques agrícoles i nous conreus va provocar un increment de la producció agrària, fet que va permetre obtenir excedents per alimentar una població creixent. L'augment de la demanda d'aliments i de productes industrials va arruïnar la artesania rural. Els pagesos, que necessitaven diners, van haver de vendre collites al mercat. Conseqüència: una part, cada vegada més gran, va entrar en els circuits de l'economia de mercat; el pagès es convertí en venedor i comprador.

L'agricultor és venedor i comprador de béns industrials; aquest procés l'obliga a especialitzar-se progressivament en uns pocs conreus, mentre que altres aliments s'han de comprar al mercat i deixen de produir-se localment. A Espanya s'ha abandonat l'agricultura tradicional orientada al consum propi (economia de subsistència) i la producció s'ha destinat al mercat. També es produeix la capitalització del camp: l'agricultura tradicional es basava en terra i treball.

Èxode rural: procés en què la indústria necessita mà d'obra i el ferrocarril facilita les comunicacions; per facilitar la capitalització, els agricultors han disposat de crèdits a un interès inferior, subvencions i ajudes de la Unió Europea.

Terra i explotacions agràries

Tipus d'explotacions segons la grandària i característiques:

• Gran explotació (latifundi): més de 100 ha. Es practica agricultura extensiva; interessa un producte que no necessiti molta cura, per exemple cereals com el blat. Zones: Castella‑la Manxa, Extremadura, Andalusia. S'associa a agricultura de baix rendiment amb un gran nombre de treballadors; és habitual l'absentisme del propietari. Actualment, moltes d'aquestes explotacions es troben en una situació econòmicament favorable.
• Petita explotació (minifundi): explotacions de menys de 10 ha. Ofereixen millor qualitat i productes més específics, però la reduïda grandària de les parcel·les dificulta la mecanització. No són competitives comercialment davant l'augment de la producció industrial; són rendibles mentre l'agricultura sigui intensiva i molt científica.
• Explotació mitjana: al voltant de 30 ha. Les organitzacions europees han afavorit explotacions de mida mitjana i familiar, fomentant la pràctica d'una agricultura intensiva per obtenir productes de qualitat dirigits a un mercat més exigent. S'ha incentivat el reagrupament de parcel·les i l'augment de dimensions concedint primes.

2. Població rural i ocupació agrícola

La població agrària ha disminuït per causes com la mecanització de les feines agrícoles i la disminució de la rendibilitat dels conreus. No obstant això, hi ha zones amb un increment de població que viu al camp.

Població rural i agrària: la població rural és la que viu en zones rurals tot i que treballi al sector secundari o terciari. La població agrària es refereix al sector primari. Hi ha un augment de població agrària jove (16-40 anys) d'origen immigrant contractada com assalariada, fixa o temporal, que suposa un canvi de tendència.

Les zones rurals amb agricultura tradicional veuen com els joves (18-25 anys) abandonen el camp en cerca d'un treball més especialitzat. També hi ha una dispersió de població urbana cap a zones rurals per raons com disposar d'habitatges amb més espai i més barats, l'ús del cotxe i la percepció positiva de la vida rural.

Feines agràries i família

Feines agràries: a les finques, els propietaris i la família treballen la terra; existeixen explotacions familiars o amb ajuda d'un assalariat fix. L'ajuda familiar a temps parcial—sovint aportada per dones—inclou tasques domèstiques i la cura de l'hort, tasques que representen una jornada completa però que no sempre es comptabilitzen com a treball remunerat.

Actualment, les dones, amb els fills, desenvolupen altres activitats econòmiques i el cap de família sol treballar a l'explotació agrícola; la petita propietat sovint treballa a temps parcial i combina dues feines per obtenir més ingressos. Les finques grans augmenten la gestió directa i disminueixen la parcel·lació i l'arrendament, ja que la maquinària gran necessita espai.

La mecanització ha reduït el nombre de treballadors assalariats fixes i ha augmentat la demanda de treballadors eventuals. La mà d'obra eventual cobreix treballs de temporada i és majoritàriament immigrant i femenina. Com a conseqüència de la crisi econòmica, la contractació a l'origen tendeix a disminuir.

Distribució territorial del treball agrari

Zones com Galícia i la cornisa cantàbrica predominen per la feina familiar pel que fa al treball assalariat; es tracta d'una agricultura i ramaderia menys orientada al mercat. Andalusia, Extremadura i Múrcia presenten explotacions de gran grandària i una feina assalariada més freqüent i eventual.

3. Producció i comerç agrícola

Producció agrícola

Terres de secà: s'ha incrementat la superfície dedicada al regadiu gràcies a la construcció de séquies i canals. Actualment es reguen conreus de secà per poder salvar les collites en períodes de sequera.

Conreus de secà

• Els més estesos: cereals, vinya i oliveres. El blat és el cereal predominant a tota la península i actualment s'observa un augment de les superfícies destinades a cereals.
• Vinya i olivera: no admeten un grau tan alt de mecanització i requereixen més atenció per obtenir qualitat, amb feines estacionals. S'estenen també en zones atlàntiques i mediterrànies. L'olivera ha millorat el conreu gràcies a l'augment de superfície destinada a olives rendibles.

Conreus de regadiu

Destaca la producció fructícola i l'horticultura. Els fruiters de pinyol i de gra compartixen mercat a causa de la maduració primerenca. Aquests conreus poden produir diverses collites a l'any però necessiten molta mà d'obra i un ús intensiu de fertilitzants, productes fitosanitaris i tecnologies d'alt rendiment.

Nota: s'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'ha ajustat la capitalització i s'han mantingut tots els continguts originals, ordenant-los i estructurant-los per facilitar la lectura i l'optimització SEO.