Agricultura i ramaderia: diferents sistemes i pràctiques

Secà

És aquella terra de labor que careix de rec artificial i només es beneficia de l’aigua de la pluja. Es dona a les zones prelitorals més muntanyoses o accidentades. És de caràcter extensiu, constituïda pel que hom coneix com a “trilogia mediterrània”: cereals, vinya i oliver. El secà ocupa a Espanya unes 15 milions d’hectàrees.

Regadiu

És aquell terreny dedicat a cultius que es fertilitzen amb el rec mitjançant sèquies, aspersors, goteig... Utilitza aigua procedent del subsòl o d’embassaments, que permet una agricultura intensiva, amb diverses collites a l’any. Els cultius són diferents segons les zones.

Guaret

És el sistema de conreu característic de sistemes de cultius extensius tradicionals en terres de secà amb rotació, que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit durant un període de temps variable (una estació, mig any, un o dos anys...) per tal que torni a adquirir fertilitat de manera natural.

Pasturatge

És l’acció de pasturar el bestiar, és a dir, alimentar al bestiar amb herba dels camps.

Conreus mediterranis

Ocupen les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, que reben influència mediterrània, i les illes Balears. El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s'accentua durant l'estiu, en què les temperatures són més altes. Aquestes condicions climàtiques expliquen la pràctica d'una agricultura de secà amb rendiments baixos: els conreus més importants són els de cereals, de vinya i d'oliveres, que formen la trilogia mediterrània.

Aigües territorials

És l’espai marítim que els estats consideren com a propi i on exerceixen la seva sobirania jurisdiccional. Abasta 12 milles nàutiques (una milla nàutica són 1852 metres) a partir de la base de la costa.

Aqüicultura

És la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu controlat d’espècies que viuen en l’aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals. La finalitat de l’aqüicultura pot ser alimentària, de repoblació o de caràcter científic.

Rururbanització

És el procés d’urbanització en una àrea rural o en la perifèria d’una ciutat o d’una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i de la ciutat.

Conreus transgènics

Són les varietats de conreu modificades genèticament per aconseguir que augmentin la seva producció o que tinguin unes qualitats adients als gustos del consumidor i també per a que les plantes o arbres siguin resistents a determinades plagues o paràsits.

Ramaderia intensiva

És l’explotació de bestiar estabulat (criar i mantenir el bestiar en estables) en modernes instal·lacions, facilitant la màxima producció així com la màxima especialització. El ramat viu en condicions òptimes per al seu creixement: temperatura adequada, equilibrada alimentació (generalment pinsos), i freqüents seguiments sanitaris.

Ramaderia extensiva

És l’explotació econòmica de molts de caps de bestiar que ocupen una gran superfície de terres. Obté l’aliment a cel obert, en pastures, encara que sovint, complementen l’alimentació amb pinsos.

Policultiu

És el sistema de cultiu primitiu, propi de societats rurals, que consisteix a cultivar en una mateixa zona productes molt diversos destinats a alimentar la població local; l’agricultura de societats més avançades també es pot basar en la policultura. Pot ser tant intensiu com extensiu i es dona tant en secà com a regadiu.

Monocultiu

És la pràctica agrícola que consisteix en dedicar tota la terra disponible a un conreu únic. Pot donar-se en cultius extensius com intensius.