De l'Agricultura Tradicional al Mercat: Capitalització i Canvi
De l'Agricultura Tradicional a l'Agricultura de Mercat
El procés d'industrialització ha fet que moltes persones que vivien al camp s'hagin traslladat a la ciutat per treballar a la indústria. Des de llavors, l'agricultura s'ha basat en una economia de mercat.
De l'economia de subsistència a l'economia de mercat
- L'ús de noves tècniques agrícoles i conreus va fer augmentar la producció agrària, i així obtenir excedents per alimentar una població creixent. A més, els propietaris de les terres obtenien uns ingressos més alts per poder invertir en la indústria.
- L'augment de la indústria i de les ciutats va fer créixer la demanda d'aliments. Els pagesos només podien obtenir aquests productes amb diners, que aconseguien venent les collites al mercat. Això va fer que el sector agrari entrés en un circuit d'economia de mercat, on el pagès era tant el venedor com el comprador.
- L'agricultor és un venedor que obté el màxim benefici amb els seus productes i conrea aquells que tenen més demanda. Per augmentar les collites en quantitat i qualitat, també compra béns industrials, cosa que fa que s'hagi d'especialitzar en alguns conreus i, per tant, ha de comprar al mercat aquells aliments que deixa de produir.
- A Espanya, l'agricultor ja no fa agricultura tradicional, és a dir, economia de subsistència, i dedica la producció al mercat.
La capitalització del camp
- L'agricultura tradicional es basava en la terra i la feina. Mentre hi havia mà d'obra barata, una vegada la indústria va començar a utilitzar mà d'obra barata i el ferrocarril va facilitar les comunicacions, es va iniciar un procés d'èxode rural.
- Per adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultors:
- Han adoptat noves tecnologies.
- Han invertit capital per augmentar la superfície de regadiu.
- Per a la capitalització, els agricultors han rebut crèdits a un interès baix, subvencions i ajudes de la Unió Europea.