Aixecament Militar 1936: Orígens i Inici de la Guerra Civil
L'Aixecament Militar del 1936: El Complot i l'Inici de la Guerra Civil
La Gènesi del Complot Militar
Mesos abans que es fes efectiu l'aixecament militar, s'havia anat preparant un complot amb centre a Pamplona i dirigit pel general Emilio Mola (el "Director"). Es reunien a la Unión Militar Española, i entre els implicats sobresortien Gonzalo Queipo de Llano, Manuel Goded i Miguel Cabanellas. El seu propòsit era fer un cop ràpid i violent, seguit d'una àmplia repressió que decapités els partits d'esquerra i els sindicats.
La Reacció del Govern Republicà
Els responsables governamentals pensaven que controlant una mica les casernes principals i les guarnicions de les ciutats més importants de seguida podrien dominar la situació. Van intentar aïllar els caps més visibles del complot i van mirar de guanyar-se el favor de l'exèrcit colonial del Marroc augmentant-ne els pressupostos.
El Detonant: L'Assassinat de Calvo Sotelo
Tanmateix, el complot es va precipitar quan es va conèixer la notícia de l'assassinat del cap parlamentari de l'extrema dreta, José Calvo Sotelo, que va tenir lloc el dia 13 de juliol de 1936 a Madrid.
L'Inici de l'Aixecament: Melilla i Franco
El focus inicial es va produir a Melilla el dia 17 de juliol de 1936, amb l'aixecament de les tropes que manava el general Francisco Franco. Aquest, tot i que es trobava entre els conspiradors principals, va assolir de seguida un gran protagonisme. Franco va passar al Marroc en un vol privat, amb l'aviació britànica Dragon Rapide. Allà se li va sumar bona part de l'exèrcit colonial, que ell coneixia molt bé. Posteriorment, es va produir el pas de les tropes cap a la Península i l'aixecament de les guarnicions peninsulars; aquests fets es van desenvolupar entre els dies 18 i 19 de juliol.
Per Què Melilla? Estratègia i Objectius
L'elecció de Melilla com a punt d'inici responia a diverses raons:
- A Madrid hagués estat molt difícil que triomfés el cop.
- Volien que Espanya es transformés, però lentament, eliminant "rojos", comunistes, etc.
- Podia començar "una guerra contra la II República", cosa que els convenia.
- L'exèrcit a Melilla era bo per començar la guerra.
Al nord d'Àfrica, l'exèrcit republicà es va negar a sublevar-se i, per tant, els seus membres van ser afusellats. Darrere del cop hi havia l'ajuda econòmica de persones que no eren de l'exèrcit.
Canvis al Govern Republicà
Santiago Casares Quiroga, des de Madrid, es va negar a donar armes al poble. Per això, el 18 de juliol, va ser substituït per José Giral com a president del govern.
La Divisió d'Espanya i l'Inici Inevitable de la Guerra
Fracàs del Cop Ràpid i Conseqüències
La idea inicial del general Mola de provocar un cop ràpid i generalitzat a bona part del país va fracassar: Espanya va quedar dividida, amb una part majoritària en poder de la República i una altra part en poder dels insurrectes. Els centres urbans més dinàmics havien quedat en mans de la República.
Forces en Conflicte
Des del punt de vista estratègic:
- La República controlava la Guàrdia Civil, els Carrabiners, bona part de les tropes de guarnició, l'aviació i l'armada.
- Els insurrectes comptaven amb l'experimentat i temut exèrcit colonial.
Davant d'aquesta situació, Manuel Azaña i el nou president de la República, Diego Martínez Barrio, van buscar un acord amb els revoltats que evités un conflicte més gran. Tanmateix, els insurrectes van imposar el criteri de la confrontació sense concessions. La Guerra Civil, llavors, era inevitable.
La Resposta a Catalunya
El govern de la Generalitat estava assabentat del complot i els sindicats estaven preparats. Així que les tropes van sortir de les casernes, van començar a sonar les sirenes de les fàbriques i es van organitzar els primers grups de civils armats. El govern de la Generalitat va situar diverses forces de Guàrdies d'Assalt en llocs clau i, a mig matí, van comptar amb l'ajuda de les forces locals de la Guàrdia Civil.
A mesura que les forces fidels a la República anaven dominant algunes casernes, van anar sorgint grups més nombrosos de civils armats i la situació es va anar decantant en contra dels insurrectes. El moment culminant va ser l'assalt a l'edifici de la Comandància General de la Quarta Divisió Orgànica, on van fer presoner el general Goded. Traslladat al Palau de la Generalitat, el president Lluís Companys va convèncer Goded que llegís un comunicat de rendició per ràdio, argumentant que ell havia fet el mateix el 6 d'octubre de 1934 per evitar mals majors.