Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi, Context i Gigantomàquia

Introducció i Fitxa Tècnica

L'Altar de Zeus a Pèrgam és una de les obres més representatives de l'art hel·lenístic.

• Cronologia: 180-160 aC.
• Autor: Desconegut.
• Material: Marbre.
• Tipologia: Altar.
• Estil: Grec Hel·lenístic.
• Localització Actual: Pergamonmuseum, Berlín.
• Localització Original: Pèrgam, Turquia (actualment només se'n conserven els fonaments).
• Sistema: Arquitravat.

Context Històric i Cultural

L'obra se situa en l'època hel·lenística. En aquest període es produeix la unificació de les polis gregues (sobretot per Filip II de Macedònia) i l'ocupació del territori persa per part d'Alexandre el Gran.

Alexandre va expandir la cultura grega per Orient, produint-se l'hel·lenització dels territoris orientals (amb una influència mútua). Després de la seva mort, els seus generals van fragmentar l'imperi en regnes independents.

Escoles d'Art Hel·lenístic

En aquell moment, hi ha diferents escoles d'art hel·lenístic:

• Atenes: On es van fer moltes còpies, més o menys lliures, d'obres del passat.
• Pèrgam: Destaquen els relleus i l'Altar de Zeus.
• Rodes: Afany pel colossalisme i per l'expressió del dolor i el moviment contorsionat.
• Antioquia: Figura al·legòrica de la ciutat.
• Alexandria: L'Al·legoria del Nil.

Característiques Estilístiques

Estil Grec Clàssic

Les principals característiques de l'estil grec són:

• La dimensió humana de l'art, defugint la monumentalitat.
• La importància de la filosofia i del pensament racional.
• La religiositat que impregna tota la cultura.
• La concepció de l’art com a recerca de la bellesa.

Estil Hel·lenístic

Les característiques més generals de l'estil hel·lenístic són:

• Arquitectura: Destaquen la monumentalitat i l'ús de l'ordre corinti.
• Escultura:
  • Dinamització de les composicions, trencant els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
  • Màxima expressivitat dels rostres, mostrant sofriment i passió (pathos).
  • Aparició de grups escultòrics, retrats i temes anecdòtics.
  • Gust pel realisme.

Anàlisi Formal i Arquitectònica

L'Altar és una estructura molt innovadora, basada en un podi massís. L'altar s'aixeca sobre aquest podi i s'hi accedeix per unes escales.

En l'entaulament trobem l'arquitrau i la cornisa, mentre que el fris es troba a la part de sota de l'altar. El podi està format per murs massissos que sostenen una plataforma amb columnes jòniques que componen una forma de «U».

L'arquitectura està dominada per les línies (arquitectura arquitravada). Hi trobem una certa desproporció entre les columnes reduïdes i el podi alt. La planta és pràcticament quadrada i envoltada per columnes d'ordre jònic. És un temple d'estil jònic i perípter (només se'n conserva l'escalinata).

L'escalinata presenta dos cossos laterals i una façana frontal que donava accés a un pati tancat a l'interior, on, probablement, hi havia l'altar per als sacrificis.

La decoració escultòrica és un alt-relleu d'estil hel·lenístic amb figures molt dinàmiques. En el pati interior, també es trobava un fris esculpit de temàtica mitològica.

Trobem una barreja d'ordres: jònic i corinti. S'abandonen els cànons clàssics i tot esdevé monumental. Aquest altar és el més gran de l'antiguitat. S'abandona l'ordre dòric i hi ha un gran luxe ornamental, patetisme de les escultures i expressivitat.

En la construcció d'aquest altar hi van treballar molts escultors, i estava situat a la part superior de l'Acròpoli de Pèrgam.

Interpretació i Funció

L'Altar va ser construït per ordre del rei Èumenes II per commemorar la victòria contra els Gàlates. És un altar construït com a agraïment als déus i es feia servir per al culte.

En aquest altar són molt importants els relleus escultòrics dels frisos, especialment el fris amb temàtica de la Gigantomàquia (la lluita entre déus i gegants).

La Gigantomàquia simbolitza els déus amb els habitants de Pèrgam, ja que van ser victoriosos, i els gegants representen les forces del mal (en aquell moment, els Gàlates, ja que havien perdut). Les escultures dels frisos van servir com a inspiració als romans posteriors.

Influències Artístiques

L'Altar de Zeus té com a referència el fris del Partenó en els seus frisos on trobem la Gigantomàquia. Amb el podi tan alt i l'escalinata, pren com a model l'altar de Zeus d'Olímpia.

Els frisos serviran com a influència en obres romanes i també influiran en l'estil Barroc posteriorment.