Altar de Zeus a Pèrgam: Art Hel·lenístic i Context Històric
Fitxa Tècnica
- Autor: Desconegut
- Cronologia: 180-160 aC
- Tipologia: Altar
- Material: Marbre
- Estil: Grec hel·lenístic
- Localització: Pergamonmuseum (Berlín)
Context
Aquest altar dedicat a Zeus va ser construït per ordre del rei atàlida Eumenes II per commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitínia. És l'altar més gran de l'Antiguitat.
Descripció Formal
L'altar de Zeus constava d'un podi de planta quadrangular sobre el qual s'erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics. L'escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat on hi havia l'altar dels sacrificis al déu.
Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d'alt relleu i el pati interior, amb un fris esculpit de temàtica mitològica.
Entorn i Integració Urbanística
Estava construït a la part superior de l'acròpoli de Pèrgam. La façana principal del monument es conserva al Pergamonmuseum de Berlín.
Funció, Contingut i Significat
L'altar és l'expressió màxima d'aquesta evolució. L'altar està decorat amb dos frisos: un d'interior sota el pòrtic, dedicat al presumpta fundador del llinatge atàlida, Tèlef, i un altre a l'exterior que presenta la lluita dels déus olímpics.
La finalitat és associar la victòria del poble atàlida sobre els bàrbars gàlates. Zeus i Atena adquireixen un paper rellevant en aquests frisos.
Característiques Generals de l'Art Grec
La cultura i l'art d'Occident estan marcats pel llegat clàssic. Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, són pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l'art grec.
Van ser model i referència de l'art romà i de les reinterpretacions renaixentistes i neoclàssiques. L'art hel·lènic: les manifestacions arquitectòniques i escultòriques es van orientar cap a una recerca incansable de la bellesa basant-se en l'harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l'ésser humà.
En aquesta recerca de la bellesa i l'harmonia, els edificis van anar guanyant en esveltesa i elegància. En el terreny escultòric, el progrés cap a la bellesa va consistir en la captació naturalista de la figura humana, que era l'objecte principal de les representacions.
Període Hel·lenístic
En el període hel·lenístic apareixen les noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment. Els rostres dels personatges es representen amb una gran expressivitat, mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos).