L'Altar de Zeus de Pèrgam: Història i Arquitectura

Catalogació de l'Altar de Zeus

• Nom: Altar de Zeus
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle II a.C.
• Tipologia: Altar
• Localització: Pergamonmuseum (Berlín)
• Estil: Grec hel·lenístic
• Materials: Marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Dimensions: 34,3 x 36,5 m

Context històric

Aquesta obra, que segueix l'estela de grandesa del Partenó, commemora les victòries bèl·liques a Bitínia. S’atribueix a l’escola de Pèrgam i és considerat l'altar més gran de l’antiguitat.

Va ser descobert en unes excavacions arqueològiques a finals del segle XIX. L'any 1930, la façana va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín per a la seva conservació i exhibició.

Descripció formal

L'estructura consta d’un podi de planta quadrangular sobre el qual s’aixeca una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. La façana presenta una característica forma de U. Al mig, s'hi troba una escalinata impressionant, amb la coberta decorada amb animals fantàstics i mitològics.

La part baixa de l’escalinata envolta tot el podi i conduïa a la part interior on es troba l’altar pròpiament dit. Les parets exteriors estan decorades amb un fris continu d’alt relleu, mentre que les parets interiors, al pati, presenten un fris esculpit de temàtica religiosa.

Actualment, només se'n conserva la façana. La part conservada del fris exterior destaca per la seva força i dinamisme compositiu, on les figures s’entrellacen i formen escenes complexes. Els personatges exhibeixen actituds violentes, reflectides en la musculatura del cos, l’expressivitat del rostre i el moviment dels vestits.

Entorn i integració urbanística

L'altar va ser construït originalment a la part superior de l’acròpoli de Pèrgam (Turquia), sobre una terrassa a la qual s’accedia a través del Propileu. Avui dia, la façana principal es conserva al Pergamonmuseum de Berlín, on es pot veure una maqueta del conjunt i del seu entorn urbanístic original.

Funció, contingut i significat

Durant el període hel·lenístic, l'altar adquireix una entitat arquitectònica pròpia fins a esdevenir un monument independent, sent aquesta obra la màxima expressió d’aquesta evolució.

L'altar està decorat amb dos frisos:

• Fris interior: Situat sota el pòrtic, està dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida.
• Fris exterior: Amb una longitud de gairebé 200 metres, representa la Gigantomàquia, la lluita mítica entre els déus i els gegants.

La temàtica del fris té la finalitat d’associar la victòria del poble atàlida sobre els bàrbars gàlates amb el triomf diví. En aquesta representació, Zeus és agafat com a model del rei Eumenes II, mentre que Atena apareix com la deessa protectora de la ciutat, representant la saviesa i l’estratègia en la guerra. Aquests són els personatges que adquireixen el paper més rellevant en el fris.

Models i influències

L'obra segueix l’esquema formal per a aquest tipus de monuments, però presenta una particularitat: un podi enorme que eleva el fris escultòric i una escalinata que va prendre com a model l’altar de Zeus a Olímpia.

Les particularitats del fris el converteixen en un precedent clar de la Columna Trajana. Pel seu dinamisme i teatralitat, es considera també un antecedent directe de l'estètica del Barroc.