Les Ampliacions de la UE i la Política Regional

Les ampliacions de la Unió Europea

Un cop signats els Tractats de Roma, es va posar en marxa la CEE amb sis estats membres.

Criteris de Copenhagen

• Criteri polític: L'estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia.
• Criteri econòmic: Cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d'adequar-se al grau de competitivitat existent dins la UE.
• Criteri comunitari: La UE fa referència a tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d'àmbit europeu prèviament existents.

Cronologia de les incorporacions

• 1958: Es constitueix la Comunitat Econòmica Europea amb França, la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
• 1973: S'hi incorporen el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
• 1981: Grècia.
• 1985: S'hi incorporen Espanya i Portugal.
• 1990: S'hi afegeixen el territori de l'antiga República Democràtica Alemanya després de la reunificació alemanya.
• 1993: Regne Unit, Alemanya i França.
• 1995: Àustria, Suècia i Finlàndia.
• 2004: Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i la part grecoxipriota de Xipre.
• 2007: Bulgària i Romania.

L'Europa de les regions

Principi de subsidiarietat

S'ha produït una certa regionalització del poder, malgrat que els estats segueixen essent els protagonistes principals en la pràctica de la UE i que les normatives de la UE per damunt de l'autoritat dels estats tenen cada cop més protagonisme. La UE considera que una regió europea és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic.

La política regional de la UE

En conjunt, la UE és una de les zones més riques i desenvolupades del món, però hi ha grans diferències entre els diversos estats membres, especialment si es compara el desenvolupament dels països fundadors de la CEE i el dels països que s'hi han incorporat darrerament. Existeixen també grans divergències entre regions d'un mateix estat.

Per ajudar les regions menys afavorides i reduir-ne les desigualtats, la UE té establerts dos tipus de mecanismes financers. Reben aquests ajuts les regions amb una renda que no arriba al 75% de la mitjana europea.

Fons estructurals i de cohesió

• Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): Per a la construcció d'infraestructures i d'inversions productives que generin ocupació.
• Fons de Cohesió: Finança projectes d'infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports.